1. Sempre documentats: No
s'ha d'esperar que el personatge expliqui qui és o què ha fet. Prèviament cal
fer una recerca d'informació: què ha fet, quines declaracions anteriors
ha dit, etc. Les hemeroteques solen ser fonamentals en aquesta fase.
2. Preparar una bateria de
preguntes, un guió sempre a punt de saltar-se. S'ha d'estar preparat per
trobar noves qüestions al llarg de l'entrevista, els imprevistos que la fan més
interessant.
3. Millor cara a cara. Les
trobades presencials són les més desitjables. Si són a distància, millor un xat
que no llançar totes les preguntes de cop i esperar que l'altre les respongui
una a una. Les respostes per escrit sempre fan més mandra.
4. Crear un bon clima de
confiança. Donar-se a conèixer, demostrar que t'has preparat l'entrevista,
aclarir-ne les intencions, guanyar-se la confiança de l'entrevistat és bàsic.
5. Preguntes obertes i elegants.
Les bones preguntes són fonamentals per a una bona entrevista, però la manera
de formular-les també, ja que si són massa directes poden crear una barrera, si
són massa tancades generen respostes tancades, breus. Quan una resposta és
massa llaga, no passa res si se subdivideix mitjançant dues preguntes.
6. No tenir pressa. Que
l'entrevistat es prengui el seu temps per pensar-se les respostes, per
esplaiar-s'hi. Encara que n'hi hagi, no ha d'haver-hi sensació d'urgència per
acabar.
7. Peça subjectiva. Com a
presentació del personatge i de la situació, cal fer un text curt on s'expressa
el clima de l'entrevista, quina impressió hom ha tingut del personatge, etc. És
el moment de l'entrevistador.
8. De tu o de vostè? Quan
hi ha una distància entre entrevistat i entrevistador (d'edat, cultural, de
sintonia...), és més recomanable el vostè
(o el vós, en segona persona del plural). El tu crea un clima de proximitat interessant per a la confidència,
però també un cert "amiguisme" que pot resultar desagradable per al
lector. En qualsevol cas, pensar-hi i mantenir la decisió presa al llarg de
tota l'entrevista.
9. Com intervenir en les respostes?
Les respostes de l'entrevistat necessiten ser editades: correcció ortogràfica i
sintàctica, fins i tot traducció en alguns casos. Sobretot, han de ser
resumides quan les idees es repeteixin o el que s'hi diu es consideri
irrellevant, perquè sovint hi ha problemes d'extensió excessiva. És un tema
delicat i cal reflexionar-hi a fons per conservar el to del personatge, la
frescor del moment i, alhora, no cansar el lector amb digressions.
10. Que l'entrevistat la revisi?
Hummm... Un cop feta, hi sol haver la temptació de passar-la a
l'entrevistat perquè li doni el vistiplau final. No és recomanable, perquè
l'entrevistat vol donar una imatge molt positiva d'ell mateix i la maquilla, en retira informació i acaba intervenint excessivament. En aquests casos
els resultats solen ser molt banals.
.png)
.png)
0 comentaris