Hi ha qui des de sempre ha tingut ben clar què és el que li agrada, però també hi ha qui, als 80 anys, encara no sap què vol ser quan sigui gran. Sempre recordaré una frase que em deia el meu pare: “la vida és allò que et passa mentre tu estàs pensant en què és la vida”. Doncs em podria descriure per aquest camí. Un camí que tot just acaba de començar, i que no té una trajectòria definida. No, menteixo, sí que tinc alguna cosa definida, i és la meva relació amb la música. Des de ben petita que he passat per nombroses escoles de música, i a casa meva la música sempre ha tingut un valor especial (cosa que dificulta dedicar-te a alguna cosa que no tingui a veure amb ella).
Després de molts dubtes –metafísics podríem dir– en una època convulsa de la meva vida, em vaig trobar que havia acabat el grau mig de música, i em vaig adonar del valor i el significat que tenia aquesta en mi. Així va ser com vaig descobrir la musicologia; després de decidir-me (cosa no fàcil) per una especialitat o una altra, vaig veure que al Departament de Musicologia de l'Esmuc hi havia textos per llegir que fomentaven el pensament crític, que s’endinsaven en la música des d’una perspectiva diferent, nova, i va ser quan vaig veure quin seria el meu següent pas. A partir d’aquí, i després d’un any i mig, he pogut descobrir, tot i no tenir cap veritat absoluta,ni cap trajectòria definida, quins són els camps que de moment més m’han interessat.Bàsicament tots aquells on la música s’entén com una realitat social o com a generadora d’aquesta, tots aquells on la música s’analitza des de perspectives crítiques (per exemple, el gènere) i tots aquells que la utilitzen per a la transformació social o la millora individual. I, per acabar, us deixo amb un petit fragment poètic de Machado que reivindica el dret (i el deure) de fer camí:
“Caminante no hay camino,
se hace camino al andar”