La música clàssica no ens mola
By Unknown - de març 12, 2014
Segurament si féssim un
qüestionari a uns quants joves sobre quins tres gèneres musicals s’emportarien
a una illa deserta, la música clàssica es trobaria en la majoria dels casos fora
de la llista. Per què els joves estan tan allunyats del panorama clàssic? La
música clàssica no està prou modernitzada per a ells? Què està passant?
El nostre dia a dia està ple de
milers d’estímuls. Ens atipem de molta informació que circula en un mateix
moment i de manera constant. Ens costa parar atenció a una sola cosa molta
estona i sovint la nostra ment es troba suspesa en futur–passat, oblidant el
fet d’assaborir els detalls del moment. I en
el cas de la música, trobo que aquests fets es veuen reflectits en la manera
que tenim d'entendre-la i d'escoltar-la.
Si pensem en els reproductors
en línea, disposen de bases de dades monstruoses que ens ofereixen un ventall
musical amplíssim, així que en 2, 5 o 10 minuts podem assimilar una quantitat
de música totalment diferent. A qualsevol hora i moment és possible escoltar el que ens vingui de gust amb un sol clic i no parlem del carrer! La música de fons de qualsevol centre comercial,
bar, botiga, ascensor... En
definitiva, és increïble la música que podem arribar a absorbir en un sol dia.
Així doncs,
amb aquest panorama, resulta cada cop més difícil plantar-te en alguna sala o
auditori i parar atenció a alguna simfonia o òpera sencera de Mozart, Wagner o
algun altre clàssic. I m’estic adreçant i assenyalant amb el dit exclusivament
a aquestes noves generacions que es troben submergides en aquest boom tecnològic.
Ens falten molts més joves!
En un
concert de música clàssica trobem aproximadament una franja d’edat a
partir dels 35, unes generacions que no han crescut envoltats de tanta
tecnologia i que segurament encara guarden molts cedés, alguns vinils o
fins i tot cassets en algun racó de casa. La música s’escoltava en aquells suports
musicals que només podien fer-los sonar en alguns aparells i que, alhora,
obligaven l’oïent a escoltar de dalt a baix totes les cançons. Ara, sonen
moltes cançons aleatòries i la majoria es troben surant per la xarxa fora del
seu propi context.
Podríem preguntar-nos si aquesta “borratxera” musical està fent perdre el valor
de la pròpia música. Crec que no, simplement els temps han canviat i tenim una altra manera d’entendre-la i d’escoltar-la.
En referència a l’àmbit clàssic, senzillament no forma part d’aquests esquemes,
sinó que resta congelada en un passat i que d’alguna manera es considera com una
mena d’antigalla per al jovent.
I doncs què esperàvem?
Pretenem fer entendre una música que està fora del seu context, d’un tipus d’escolta
diferent i amb un llenguatge complex i variat que està replet de significat, un
significat que fins i tot, en algunes ocasions, els propis músics desconeixem. Però
és que fa uns 50 anys no hi havia més o menys la mateixa situació? Sí, però amb
la diferència que la música clàssica gaudia
d’un rang molt més elevat envers les altres músiques.
Fa temps que
ja es va plantejar la solució a aquests problemes
i actualment es poden trobar xerrades o conferències dutes a terme per
especialistes dins o fora d’alguns concerts de música clàssica. Una idea molt
bona per ajudar el públic a preparar l’ oïda i
apropar-lo a una comprensió de l’obra musical en tot el seu conjunt.
Podem trobar moltes reflexions o projectes musicals que aporten diferents
mirades a aquest camp i que estan en constant activitat. No obstant això, crec
que s’haurien d’activar, normalitzar i donar a conèixer molt més aquestes
propostes, no tan sols per a un públic habitual sinó també per acostar-se i fer
una crida a aquestes noves generacions del nostre panorama espanyol que reben
des de dalt un missatge erroni i estúpid sobre com hem de tractar la nostra
cultura.
.png)
.png)
0 comentaris