Thomas Hampson canta Mahler i la 6a de Xostakóvitx
By Unknown - de febrer 06, 2017
Felix Mendelssohn, Carl
Maria von Webber, Robert Schumann i Johannes Brahms. A part
de ser tots grans compositors del cànon germànic, ¿què tenen en comú? Tots
ells, entre altres, havien escrit lieder sobre els poemes de Des Knaben Wunderhorn (sovint
traduït com El corn de l’abundància o
El corn màgic de la joventut). D’aquesta
recopilació de poemes populars, feta per Clemens Brentano
i Achim von
Arnim a principis del segle XIX, amb l’auge del romanticisme nacionalista,
gairebé cent anys després Gustav Mahler ens en presenta una selecció en forma
de cicle de dotze lieder orquestrals.
De totes maneres,
el compositor bohemi sembla que tenia una obsessió en aquests poemes, ja que
els utilitza en el cicle Lieder eines fahrenden Gesellen, en
els Lieder und Gesänge, en les simfonies
segona, tercera i quarta, i en el que
seria la base del cicle que sentirem avui: la col·lecció de lieder sota el
títol Humoresque.
Grans cantants com
Dietrich Fischer-Dieskau, Hermann Prey, Janet Baker o Sarah
Connolly han interpretat aquest cicle de lieder, però cal destacar l’edició
crítica del cantant que avui sentirem, Thomas
Hampson, que es va publicar l’any 1993 i la nova versió que va presentar
acompanyat per un grup de cambra el 2010.
La que havia
d’esdevenir la Simfonia Lenin, on
s’havia d’incorporar un poema
dedicat al líder bolxevic, va acabar esdevenint una simfonia orquestral de
curta durada. Dmitri Xostakóvitx va fer referència en diverses ocasions a la
incorporació d’aquest poema dins la seva sisena simfonia, però el resultat no
va ser aquest. Un cop escrita en va fer aquest comentari: “El caràcter musical
de la Sisena Simfonia serà diferent del tarannà i el to emocional de la
Cinquena Simfonia, en la qual els moments de tragèdia i tensió eren característics.
En la meva última simfonia, la música d’ordre contemplatiu i líric hi
predomina. Jo hi volia transmetre la sensació de la primavera, la joia, la
joventut”.
En la seva estrena,
al mateix lloc i amb els mateixos músics que havien estrenat dos anys abans la Cinquena Simfonia,
l’obra va tenir una molt bona acollida, però de seguida va ser criticada per la
seva poca claredat formal i la seva aparent discorde juxtaposició de caràcters.
L’estructura en
tres moviments és poc usual, amb un temps lent al principi (Largo); un segon
moviment en forma de Scherzo, com ens presenta en moltes altres ocasions (Allegro), i un últim
moviment que ens recorda a una paròdia de l’obertura de Guillem Tell
de Rossini (Presto).
16 de desembre de
2016 a les 20:30h
17 de desembre de
2016 a les 19:00h
18 de desembre de
2016 a les 11:00h
Sala 1 Pau Casals
L’Auditori de
Barcelona
Enllaç del programa
del concert: https://www.auditori.cat/ca/thomas-hampson-canta-mahler
.png)
.png)
0 comentaris