Desembre farà dos anys de la mort del compositor vinarossenc Carles Santos. Un autor molt eclèctic, referent de la música minimalista i experimental al nostre país, i guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Tot i nàixer i morir a Vinaròs, va viure gran part de la seua vida a Barcelona, a més d’estudiar a París i Suïssa, i viatjar a països com Alemanya o Estats Units. Va conèixer compositors com els catalans Mestres-Quadreny i Robert Gerhard, i també els nord-americans John Cage i La Monte Young. Santos quasi no va tenir ni un sol moment en la seua vida en què no estigués en alguna polèmica, tant per la seua personalitat o la seua ideologia, com per la extravagància de les seues composicions. I en especial per la provocació que ell mateix buscava amb algunes obres escèniques.
Concretament una d’elles era el Concert Irregular, la primera obra que contenia música pròpia composta per Carles Santos. Era un musical amb text de Joan Brossa, amb Anna Ricci com a solista i sota la direcció de Pere Portabella. L’obra estava dedicada a Joan Miró, i va ser estrenada al Teatre Romea l’any 1968.
I es nota que era la primera obra de Carles Santos, ja que ell mateix la va qualificar posteriorment com “horrorosa”. Però no només ell la va qualificar com a tal, sinó també els crítics de l’època. En especial una crítica molt dura a La Vanguardia, escrita per Xavier Montsalvatge. I és en aquest punt quan comença l’anècdota, tot i que no la va protagonitzar Carles Santos, sinó son pare.
Ricardo Santos, el pare de Carles, era un metge de gran prestigi a Vinaròs, i que el seu fill sigués un pianista i compositor a Barcelona era tot un honor al poble. Però que un crític tan important com Montsalvatge digués que la música de Santos era “horrorosa” hagués donat molta mala fama a Carles Santos, qui encara començava en aquell moment en el món de la composició.
Per això, son pare va prendre una decisió. Ningú a Vinaròs podia assabentar-se de la notícia. Així que va anar a l'estació de tren, i quan va arribar el carregament amb els diaris, els va comprar tots, els va portar a un barranc i els va cremar tots. I aquell dia ningú a Vinaròs va poder llegir La Vanguardia, per tant, ningú va saber d’aquell concert.
Quan Carles Santos es va assabentar del que havia fet son pare, li ho va comentar a Joan Brossa, i aquest li va respondre: “És millor el que ha fet ton pare que el que hem fet nosaltres”.
Bibliografía:
- Coscollano, A. (2015). Carles Santos i Ventura, Resum bibliogràfic. Benicarló, Onada Edicions. ISBN 9788415896906
- Vinyoli, A. (2012). Mestres de mestres [Programa de televisió]. Barcelona: TV3. Extret de: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mestres-de-mestres/carles-santos/video/4205130/
.png)
.png)
0 comentaris