La carrera de Max Richter ha girat sempre entorn al minimalisme i la música cinematogràfica, amb discos com Memoryhouse o The Blue Notebooks. No obstant, en aquesta ocasió ha volgut tornar als clàssics i reconvertir-los a l’estil actual, prenent Les quatre estacions de Vivaldi per a realitzar aquest “experiment”. Però, com bé diu el divulgador Javier Peláez al seu blog La Aldea Irreductible, aquesta no és una música apta per a puristes.
Recomposed by Max Richter: Vivaldi – The Four Seasons va ser llançat l’any 2012, i té una duració aproximada de 40 minuts. Comença amb La Primavera, en la qual agafa el motiu dels ocells del primer moviment i l’allarga fins al infinit, però d’una manera tan agradable que no voldries que acabara mai. Continua amb el segon moviment, on presenta el tema lent i després el porta a l’octava alta per a donar-li un caràcter més emotiu. I acaba agafant uns temes del tercer moviment i jugant amb ells, creant unes polirítmies prou interessants.
A continuació, apareix l’Estiu. L’obra comença tal qual és l’original, però quan
arriba el tema del “cucut”, el repeteix contínuament, cada vegada amb més
intensitat, fins que al clímax es talla de forma abrupta. Després,
sentim un diàleg molt melòdic entre solistes de violí i violoncel, contrastant
amb el moviment anterior i el que vindrà tot seguit. I, com era d’esperar,
arriba la coneguda tempesta, però en aquesta ocasió portada a límits extrems, i
acabant amb el registre més agut possible del violí.
La peça que ve a continuació és La Tardor,
probablement la menys destacable de les quatre. Comença amb el primer moviment,
el qual és pràcticament fidel a l’original, a excepció que es va “menjant”
temps contínuament, creant una inestabilitat molt curiosa. Al segon moviment li
pega la volta a l’orquestra barroca, ja que la corda queda en segon pla i el
clavicèmbal agafa el protagonisme. Per acabar, repeteix un motiu del
tercer moviment fins a la sacietat.
Acabem el disc amb l’Hivern, on agafa el tema principal
i el reconverteix a un compàs de 7/8, amb la sensació contínua que hi falta un
temps. Continua amb un tema tranquil del violí sobre una base d’harmònics que
sovint no es corresponen amb l’harmonia del solista. I, per finalitzar,
ens presenta un tema constant, probablement el més estable de tot el disc, que
et fa evadir-te de la realitat i replantejar-te moltes coses, com per
exemple per què estàs escoltant aquesta música.
Aquest disc és una aposta atrevida. Com dèiem al
principi, no és un disc apte per a puristes. I és que en el món de la música
clàssica n’hi ha massa de puristes, que consideren intolerable qualsevol
alteració de les grans obres de la música clàssica. Ara bé, a tots
aquests els recomano donar-li una oportunitat, ja que aquesta recomposició és
d’una qualitat que dignifica l’obra original.
Fitxa tècnica:
Títol: Recomposed by Max Richter: Vivaldi – The Four Seasons
Compositor: Max Richter
Duració: 43:58
Data de llançament: 31 d’agost de 2012
Productor: Max Richter
Companyia discogràfica: Universal – Deutsche Grammophon
Estudi de gravació: B-Sharp, Alemanya
Interpretat per: Orquestra Simfònica de Berlín
Violí solista: Daniel Hope
.png)
.png)
0 comentaris