Els “reis” del jazz a Barcelona
By Ivette Amargós - de març 13, 2020
Wynton Marsalis i la Jazz Lincoln Center Orchestra tanquen amb entrades exhaurides el 51 Voll- Damm Festival de Jazz de Barcelona
El Palau de la Música ple de gom a gom esperant per escoltar el que podem considerar una de les millors big bands de jazz que hi ha actualment. Amb un total de quinze músics espectaculars, la Jazz Lincoln Center Orchestra (JLCO), dirigida pel mateix Wynton Marsalis, no té rival. I és que poques big bands poden presumir de l’amplitud del seu repertori, d’una precisió i so impecable i d’uns músics, gairebé tots multiinstrumentistes, que ens van deixar a tots bocabadats.
Tot i que han rebut crítiques de ser conservadors, la Jazz Lincoln Center Orchestra està molt lluny de ser-ho. El públic vam assistir al concert sense cap mena d’idea del que anaven a tocar i això és degut al fet que Wynton Marsalis decideix el mateix dia què tocaran per tal de donar un aire més espontani, que és el que realment és el jazz. Aquesta espontaneïtat va quedar totalment reflectida, ja que inclús en alguns temes decidien abans de començar qui anava a fer un solo.
Durant les dues hores que va durar el concert vam poder escoltar un recorregut per tota la història del jazz amb arranjaments propis i fins i tot algunes composicions pròpies. La JLCO es va remuntar als inicis del jazz, amb Buddy Bolden, el primer músic de jazz de la història. Tot i que no tenim gravacions de la música de Buddy Bolden, la JLCO va intentar recrear el so de l’època i de seguida es va crear a la sala una connexió amb l’orquestra on el públic aplaudia al ritme d’aquesta música popular i festiva mentre Wynton frasejava i improvisava.
Van rendir un petit homenatge a Thelonious Monk amb el tema de Ugly beauty i també a Wayne Shorter al qual van dedicar diversos temes. Un d’ells amb participació d’en Lluc Casares, un dels millors saxofonistes catalans del moment. Casares no va deixar passar l’oportunitat de lluir-se davant de la JLCO i va improvisar un solo tècnicament molt exigent.
L’últim tema que van tocar va ser una composició pròpia d’un dels trombonistes i sens dubte va ser un dels millors temes de tot el concert. Fruit de l’energia que la música i els músics transmetien vam poder escoltar una gran quantitat de solos en aquest tema. Un d’ells va ser de la saxofonista Camille Thurman, l’única dona de la JLCO però que es va guanyar el públic amb el seu so distintiu tant a la veu, al saxo i a la flauta. La resta de solos van ser una mena de “duel” entre el trombonista Chris Crenshaw i el saxofonista tenor i alto, flautista, clarinetista i piccolo Ted Nash. Els dos músics es van lluir demostrant les seves habilitats amb l’instrument i la veritat és que pocs cops podem escoltar aquesta qualitat i domini de la improvisació en directe.
Per acabar, Wynton Marsalis va tocar un tema amb el trio base, i el públic, lluny de voler marxar, va acabar aconseguint un bis amb tota l’orquestra de nou.
El famós trompetista i la JLCO, van demostrar humilitat, espontaneïtat i passió pel jazz. Tal com va dir el mateix Wynton Marsalis al concert, “hem de treballar per mantenir el llegat de la música deixant de banda tot allò comercial”. I tant de bo les noves generacions puguin aprendre a mantenir viu aquest esperit i a fer-nos gaudir del jazz de veritat.
Palau de la música
Divendres 28 de febrer, 21:30h
Wynton Marsalis i la Jazz Lincoln Center Orchestra
.png)
.png)
0 comentaris