Brindis operístics

By Josep Pujol - de novembre 14, 2022

 


 

El brindis, aquell moment de celebració després d’una boda, una festa o una celebració, en què els convidats, els amics o la família aixequen les copes i les entrexoquen per manifestar bons desitjos i felicitacions, és ben diferent del que feien els antics romans, d’on es pensa que s’origina el nostre brindis actual. En aquella època era tan freqüent assassinar algú enverinant la seva copa, que com a símbol de confiança els amfitrions xocaven fortament les copes amb els seus convidats perquè el líquid d’una copa passés a una altra i pogués quedar clar que no hi havia cap tipus d’enverinament. De totes maneres, el costum de beure “a la salut” molt probablement deriva de l’antic ritu religiós de brindar pels déus i els morts. En els menjars, els grecs i els romans feien libacions, vessaven vi o licors en honor als seus déus d’una manera casi sacrificial. D’aquí relacionem brindar per la salut dels que encara viuen. 

En l’òpera, trobem molts brindis relacionats amb la mort o amb els moments més tràgics. És com si l’embriaguesa hagués de precedir i anunciar el moment de la mort. Com si el vi fos una exaltació de la vida davant de l’amenaça de la mort. Trobem molts exemples, com en la òpera de Donizetti Lucrezia Borgia. En el segon acte, que comença amb una festa en un palau, Orsini lidera la festa celebrant un brindis mentre canta “Il segreto per esser felici” i tots beuen. A continuació, entra Lucrezia i anuncia que, per venjança als insults que va rebre anteriorment per part d’ells, els ha enverinat totes les copes i cauen tots morts. Mor també el seu fill, afegint encara més dramatisme al final de l’òpera. Un altre exemple semblant és a Macbeth, l’òpera de Verdi. En el segon acte, Macbeth i la seva dona fan assassinar Banco, que es diriga al banquet de celebració dels nous reis on hi havia un brindis. També a la Cavalleria Rusticana de Mascagni veiem com a la penúltima escena Turiddu està alegre perquè està amb la Lola i convida als seus amics a la taverna de la seva mare. Estan tots celebrant amb un brindis i cantant “Visca l’espumós!”. Seguidament, a la següent escena, Alfio mata Turiddu, que s’ho pressentia quan s'acomiada de la seva mare a l’escena anterior amb el vi. Com aquests, podem trobar molts brindis operístics relacionats amb la mort o anunciant-la.

L’embriaguesa també té l’efecte dramàtic d’induir el son. És el cas de molts personatges, com Varlaam a Boris Godunov de Mussorgsky. “Només ens cal un bon vi! [...] I la raó?... I de què em serveix la raó?”, crida abans d’adormir-se. De totes maneres, el brindis operístic més conegut de la història és el “Libiamo” del primer acte de La Traviata de Verdi, on la recuperació de Violetta és el motiu de la gran celebració.

 

Diana Valls


Bibliografia

Cantagrel, Gilles. 2001. "Música e gola", a Nattiez, Jean-Jacques [dir.] Enciclopedia della musica, 1. Torino: Einaudi, p. 443-463.

 

Redacción de La Vanguardia. 2018. “Brindemos” en Gastronomía Brindis. La Vanguardia.https://www.lavanguardia.com/ocio/20180101/434015375430/brindemos.html [consultat el 16 de maig 2022]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Share:

You Might Also Like

0 comentaris