Qui no ha pres la innocent decisió de conservar tiquets de la compra, per a poder revisar- los més tard i així comprovar que no t’han aixecat la camisa? Tothom una hora o altra ho ha fet, i a vegades se’n va tant de les mans que acabem amb un calaix ple d’aquestes proves acusatòries. A Johann Sebastian Bach també li passava, i és gràcies a unes factures que sabem que sota el seu sostre bevien cada dia cervesa i sidra comprada a granel, en bótes. També sabem que, per intentar frenar aquest ritme de vida i millorar l’alimentació, es van aficionar a beure vi blanc dels turons de l'Elba o, millor encara, del Rin i el Mosel·la. A més a més, se sap que J.S. Bach utilitzava dues sales senceres de la seva casa a Leipzig per emmagatzemar vi i licors, i que sovint exigia que els seus serveis es paguessin amb vi en comptes de diners.
A més d’aquests, hi ha un altre testimoni que confirma la passió que J.S. Bach sentia per aquesta beguda: el seu cosí Johann Elias Bach, qui va ser acollit a casa de la família Bach durant cinc anys, del 1737 al 1742. L’any 1739, el cosí va escriure una carta a una germana seva que vivia a Schweinfurt, una ciutat vitivinícola important a l’època, també com a comercialitzadora de vi:
l ara he de repetir la meva pregària anterior sobre el most dolç; segurament el bon Déu us donarà una bona collita aquest any, i per això us demano amb profunda insistència, estimada germana, que feu bullir tan sols 10 o 12 gerres de most dolç i me'l feu arribar per missatgeria, amb les quals realment podria per una vegada fer un favor al nostre cosí, ja que en aquests dos anys he gaudit de molts beneficis a casa seva. (Cantagrel, 2001, p. 451-452)
Quan convius amb una persona durant molt de temps, acabes sabent quines són les seves manies i gustos culinaris. Johann Elias Bach sabia de meravella què li podia agradar a J.S. Bach. El 1748, Johann Sebastian Bach li va donar les gràcies al seu cosí d’aquesta manera, encara que a vegades no sempre és fàcil de fer, sobretot si has d’acabar pagant per nou el regal que t’han fet, per causa dels impostos:
[...] juntament amb el preciós barril de sidra que em van enviar, pel qual expresso el meu agraïment. No obstant això, és molt lamentable que el barril sofreixi les sacsejades del vagó o per altres motius; perquè després de la seva obertura i inspecció habitual de la duana aquí estava quasi tres quartes parts buides, i segons l'informe de l'inspector només contenia 6 tasses; i, per tant, és una llàstima que s'hagi vessat la més mínima gota d'aquest noble do de Déu. Amb la qual cosa ara felicito de tot cor al meu cosí per la rica benedicció rebuda. Tot i que el cosí s'ha ofert amablement per afavorir-me de nou amb un licor així, he de declinar-ho, tanmateix, a causa dels impostos exorbitants que hi ha aquí; de fet, el transport va costar 16 groschen per al missatger, 2 groschen per a l'inspector, 5 groschen i 3 pfenning per a la importació regional i 3 groschen per a la general, de manera que el cosí pot estimar per si mateix que cada tassa em costa gairebé 5 groschen, que per a un regal és una mica car. (Cantagrel, 2001, p. 452)
Irene Urgell
Referències bibliogràfiques
Bavarian State Institute for Viticulture and Horticulture: History of Franconian Viticulture. Disponible a https://en.wikipedia.org/wiki/Schweinfurt
Cantagrel, Gilles. 2001. "Música e gola", a Nattiez, Jean-Jacques [dir.] Enciclopedia della musica, 1. Torino: Einaudi, p. 443-463.
.png)
.png)
0 comentaris