Espais que et fan sentir "com a casa"
By Unknown - de gener 26, 2014
Hi ha poques coses
que trobo a faltar de Barcelona quan en marxo per uns dies. Barcelona en sí és
una ciutat que no m’acaba d’agradar, potser pel caos que em transmet i el fet
que sovint, a l’haver-hi tantes persones, et converteixes en número enlloc de
persona. Un entorn massiu que contrasta amb el que estava
acostumada a tenir al meu poble, Castelló d’Empúries. Suposo que si hagués
crescut en una ciutat, encara que no fos Barcelona, seria diferent, però és una
de les coses que no sabré mai, ja que el temps no es pot tirar enrere!
Com a tot arreu però,
poc a poc un mateix va trobant el seu lloc. Amb aquest any i mig que porto
vivint a la ciutat he anat descobrint, creant els espais i coneixent
persones que em fan sentir com a casa: el cercle més proper de l’Esmuc, els
companys de pis, amics del poble a qui he seguit veient, i també nova gent i
nous llocs que he conegut. Un d’aquests és el Centre Artesà
Tradicionàrius (CAT), de Gràcia.
 |
| Un dels concerts dels dimecres al bar del Cat |
Un espai creat el 1993 amb la intenció de promoure la música i la
cultura tradicional catalana – tot i que actualment
també s’hi poden sentir grups d’altres músiques tradicionals com són la
occitana, la irlandesa, francesa... – i on, durant tot el curs s’hi realitzen,
de forma regular, concerts, balls, sessions d’improvisació...i també tallers de
danses, cant, i diferents instruments: dolçaina, acordió, violí, percussió,
entre d’altres. A més a més cada any, de gener a abril, hi té lloc el festival Tradicionàrius, i durant aquest període hi
ha més activitats i concerts relacionats amb el món de la música tradicional.
Ja abans havia sentit
a parlar del Cat, però no hi havia posat mai els peus fins que un dimecres de
l’any passat – aprofitant que els dimecres és el dia en què al bar hi fan
concerts de petit format i sessions d’improvisació – vam decidir anar-hi
a fer una cervesa i veure l’ambient. De seguida aquell espai em va
transmetre bon rotllo, caliu, familiaritat entre les persones que
hi sovintegen. La Laura, que també escriu en aquest blog, em va dir que s’havia
apuntat al taller de violí per l’últim trimestre del curs, i va animar-me a que
jo també ho fes. Vista l’experiència d’aquells mesos, vam decidir apuntar-nos
de nou aquest any, i també s’hi va afegir l’Anna amb el seu violí gran,
altrament dit violoncel.
Actualment, el Cat és
un dels llocs que formen part de la meva vida barcelonina. Un espai que
recomano a tothom anar-hi alguna vegada, encara que tan sols sigui per veure
l’ambient que s’hi cou. La gent i els grups que hi he conegut, els amics amb
qui hi he compartit més d’un ball, un beure, converses i somriures dins i fora
del Cat, amb qui m’he passat estones tocant, i que m’han animat a endinsar-me a
l’ampli món de la música tradicional, del qual ara sóc incapaç de
separar-me’n.
.png)
.png)
0 comentaris