La identitat dels noms
By Unknown - de gener 23, 2014
- Què us sembla si ens
diem “Les Caramelles”?
- “Caram, elles!”
- I “Les Tietes”?
- Naltros som… les “Això
Rai”!
Sembla mentida el que pot
arribar a costar trobar un nom per a un grup de música i encara més quan no és
un projecte nou, sinó que es tracta d’un canvi de nom fortuït a quelcom
existent, quelcom amb una personalitat, una imatge i una identitat pròpia ja forjada.
Cadascun de nosaltres tenim un
nom que forma part del nostre jo, de la nostra identitat personal que, d’una
manera o altra, ens dóna informació sobre elements propis (familiars,
culturals, personals...) que ens marquen com a individus i que conformen la
nostra història. “Hola, qui ets?” i tots responem amb el nostre nom sense que la
pregunta ni tan sols demani aquesta resposta directament. Si més no, mai ens ho
pensem dues vegades: “Hola sóc l’Anna, encantada”. Però per
què ets l’Anna? Formular aquesta
resposta amb el verb ser ja suggereix
que darrere d’un simple nom hi ha molt més que això. Darrere el nostre nom hi
ha, doncs, tota la nostra persona? La nostra manera de ser –físicament i
psicològica– és intrínseca al nom que un dia els nostres progenitors van
decidir que ens esqueia? Els nostres ideals, tot allò que ens interessa i ens
fascina, el que ens agrada i el que no, la manera com riem, com parlem, d’allà
on venim, fins i tot allò que ni tan sols nosaltres mateixos som capaços de
percebre sobre la nostra persona.
Per tant, si un nom personal
diu ja tantes coses de nosaltres mateixos pel simple fet d’existir dins d’una
realitat compartida, el nom d’un grup musical què ens diu? Ens parla de la seva
música, dels seus integrants, de la seva imatge...? És clar que si ens parla de
tot això no és una tasca fàcil triar-ne un.
Ara pensem què passaria si
d’un dia per l’altre algú volgués canviar-nos el nom amb el que sempre hem
existit i al voltant del qual hem construït la nostra personalitat. Resultaria
estrany, oi? Seria com perdre la identitat
precisament. Ens giraríem pel carrer si ens cridessin amb un nom que sentim que
no ens pertany?
Així, doncs, canviar un nom a
un grup de música ha d’implicar un canvi: en el format, potser en la imatge, en
el tipus de música... en tot cas, suggereix una voluntat de renovació. Quants
grups s’han canviat el nom per “trencar” amb el seu passat i presentar-se amb
una idea nova...! La música, doncs, necessita un nom, perquè des del moment en
què se n’hi assigna un passa a ser això i
no allò altre. El nom ens diferencia
i ens identifica.
-
Hem muntat un grup de
música amb uns quants amics!
-
Ah, i com us dieu?
El nom que triem, a priori, ja dirà alguna cosa de la
nostra música, del seu caràcter, de la imatge que volem donar com a grup. Amb
el temps i a mesura que el grup es vagi consolidant, les lletres i la música es
nodriran d’aquesta personalitat i el nom artístic reflectirà també, en part, el
que la música vol expressar. Pensem què implicaria un canvi de nom sense cap
altre canvi aparent en la música ni en la imatge del grup. Què suposaria
canviar una cosa que sembla tan simple però que amb el temps sembla que agafa
tant de protagonisme en el nostre recorregut personal i també artístic?
Al final tot prové del mateix
recurs: posar etiquetes. Podem estar-hi d’acord o no, ens poden ser útils o
fer-nos més nosa que servei; no obstant, aquestes són etiquetes que ens
identifiquen i ens diferencien, parlen de nosaltres o, si més no, fem que
parlin de nosaltres.
.png)
.png)
0 comentaris