L’òpera ja no és un espectacle elitista. Ho considerem així perquè en un moment donat de la història (entre els segles XVII i XIX fonamentalment), era una música que servia per distingir-se. Els grans reis i nobles del moment finançaven, ens agrade o no, un tipus d’espectacle que ha permès explorar nous terrenys musicals al llarg del temps. Però no passava el mateix amb les orquestres simfòniques? I ara tenim a tot arreu orquestres simfòniques que són vertaderes institucions públiques sustentades amb diners públics. Per què l’òpera no hauria de ser igual? En el seu moment, les lluites de la població per assolir una justícia social que més o menys hem començat a mastegar actualment van fer que les classes socials no privilegiades poguessin gaudir d’un major estatus econòmic. I, en conseqüència, potser aquells estaments més adinerats ara no tenen la capacitat i disponibilitat econòmica suficient per fer aquesta ostentació “mecenística”.

Si les obres del Museo del Prado es conserven a l’abast de tots i l’edifici és un bé públic destinat a salvaguardar imatges que en el seu dia formaven part de les elits, per què no l’òpera? Les obres creades o sustentades per la noblesa representen una part de la nostra història que hauríem de conservar com a relat públic del nostre passat com a societat. I tot allò relacionat amb l’art i l’audiovisual té una càrrega cultural innegable que ens permet veure qui som, com som i per què som així.

També es podria haver privatitzat la televisió als anys 50 i 60 a Espanya per ser elitista, veritat? Una corporació pública donava una programació que solament podien gaudir en els inicis aquelles cases que es podien permetre pagar-se un aparell receptor de televisió. I més encara s’accentuava a les zones rurals amb més disponibilitat de recursos.

Per tot això, no solament no hem de pensar que l’òpera és elitista, sinó que hem promocionar-la com a testimoni viu de la nostra història i l’hem de fer arribar a la major quantitat de públic possible. No és més que una expressió artística que, tot i tenir orígens elitistes, és prova d’un progrés musical i, per tant, social. Han de ser espectacles subvencionats.