Dia: 10 desembre 2019
Hora: 21:00h
Lloc: Auditori sala 1
Repertori: soleás, fandagos o seguiriyas, cantiñas, bulerías i tangos de Triana
Intèrpret: Miguel Poveda 
El flamenco, un gènere de música i dansa d’Andalusia del segle XVIII, continua sent avui en dia un estil present en la nostra societat i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
És un gènere amb influències morisques, gitanes, africanes i americanes, de manera que com tots els estils musicals, dins del flamenco hi ha una gran immensitat de variants, anomenats palos. En aquest concert escoltarem diferents palos del flamenc, en particular, soleás, fandagos o seguiriyas, cantiñas, bulerías o tangos. Aquests estils que interpretarà el famós Miguel Poveda, són els pals més representatius del cant tradicional flamenc.
En relació a els estils que s’interpretaran en aquest concert, d’entrada cal entendre què és el cante flamenco. El cante és un cant andalús agitanat interpretat per un cantaor. En particular, cada regió andalusa ha desenvolupat un cante diferent el qual al llarg dels anys ha anat forjant el seu propi estil. Així doncs, Miguel Poveda interpretarà diferents estils de cante de Triana.
En primer lloc, escoltarem una soleá. L’estil sorgit l’any 1850 és un pal flamenco pensat per tal que la ballarina es llueixi. La seva estructura es basa en una introducció musical de la guitarra, seguit per una preparació del to per donar pas al cantaor. Concretament, la soleá de Triana es basa per tenir una melodia molt elaborada sobre estrofes de quatre versos.
En segon lloc, el fandango andalús es basa en una alternança entre lletres cantades i variacions amb la guitarra. La lletra sempre es canta en tonalitat major i amb una roda d’acords que acostuma a ser bastant estàtica. En aquest cas, les estrofes són de quatre o cinc versos octosíl·labs.
En tercer lloc, trobem les cantiñas. És un repertori molt extens el que tenim avui en dia, ja que s’han conservat moltes lletres i músiques provinents de Cadis. Normalment les cantiñas reben el nom de l’autor qui les ha compost o pel seu lloc d’origen.
D’altra banda, estan les bulerías. Un palo que s’ha convertit des de finals del segle XX en un dels estils més populars del flamenc. Té similituds rítmiques amb la soleá tot i que a una velocitat molt més ràpida.
Per acabar, els tangos. Concretament el tango de Triana ha estat present en les festes populars i ha sigut l’acompanyament de molts balls. És un estil amb influència àrab, sobretot en l’elaboració melòdica.
Així doncs, escoltarem un recital de flamenco que ens endinsarà als diferents estils tradicionals esmentats amb l’estil propi que caracteritza a Miguel Poveda.
.png)
.png)
0 comentaris