1. Com vas arribar a fer aquest treball en col·laboració amb l’ACEM?

—Tenia clar que en el moment tan dur que estàvem vivint (abril del 2020) havia d’encaminar el meu treball final per aportar-hi el meu granet de sorra. Les escoles sovint demanaven ajuda per gestionar la pandèmia a les aules i es necessitava una visió que en recollís totes les situacions. L’ACEM estava desbordada, no es podia fer càrrec en aquell moment de tal investigació, i li van proposar al meu tutor si jo tindria ganes d’encarregar-me’n.

2. Pots traslladar el que has vist durant el treball amb la teva experiència personal?

—Treballo a l’Escola d’Arts en viu d’El Prat del Llobregat, que és una escola molt nova i treballa a través de la pedagogia de grup i l’enfoc interdisciplinari. Allà es va viure amb certa normalitat però des de casa. Altres escoles han patir baixes dràstiques d’alumnes o no han tingut prou recursos econòmics per implementar les plataformes virtuals.

3. Quines conclusions del treball creus que ajudarien les escoles?

—L’objectiu d’aquest treball tenia una propòsit molt concret per a l’ACEM: que tothom sabés què havia passat i què estava passant a les escoles de música i obtenir respostes i tranquil·litat. A partir d’aquí m’agradaria poder fer una mirada endarrere i veure de què ha servit i què en podem treure del procés que hem passat. D’aquestes situacions se n’aprèn molt, de les qualitats de les institucions. A l’inici no sabia que la clau seria l’adaptació, la comunicació i la flexibilitat de les escoles de música. Crec que són qualitats adquirides que ens beneficiarien molt de cara al futur.

4. Parles dels canvis en els tipus de cultura i del clima en els centres. Creus que es mantindran a llarg termini o deixaran marca?

—Aquesta era una de les qüestions darreres del treball. Al final la meva investigació tallava en un punt i l’analitzava. La pregunta que em feia seria si aquestes noves dinàmiques romandran en les escoles o no. Realment, no ho sé. Per una banda, el canvi de cultura ha creat una col·legialitat forçada i això és possible que es mantingui. Per altra banda, el clima, que s’ha mantingut més fred i distant. Si el clima fos permanent seria difícil que la cultura també funcionés.

5. Quines altres línies d’investigació t’agradaria seguir?

—Aquest tema es podria abordar des de mil perspectives. M’agradaria veure com ho ha viscut el professorat. Crec que seria interessant analitzar també com han canviat les dinàmiques, la motivació, les vocacions i les ganes de treballar. També estaria bé considerar què ha passat amb els alumnes. Hi ha una part que diu que, durant el confinament, la classe de música era l’únic moment en què sentien normalitat en tota la setmana. D’altres hauran perdut la vinculació amb l’instrument.

6. T’ha sorprès algun procés que hagi seguit algun centre?

 —Sí. Al fer la selecció de centres, tenia la intenció de treballar amb deu centres que fossin molt diferents per obtenir dades molt diferents. Em va sorprendre positivament ja que, a alguns centres, la pandèmia els estava servint per innovar (encara que a marxes forçades) en les tecnologies. Al final, un canvi sempre renova els aires i n’acaben sortint coses bones.

7. Algun altre aspecte del treball que t’agradaria destacar?

—Voldria destacar el treball conjunt amb un organisme com l’ACEM i l’ajuda amb el recull de dades i els grups de discussió que m’han aportat. Era una investigació que sabia que havia de servir per a les escoles i totes les conclusions havien de ser informatives, però m’hauria agradat fer algun apunt més subjectiu o donar lloc al debat. Per últim m’agradaria destacar les dinàmiques de cures en els equips. Des que va arribar la pandèmia, tant els professors com els alumnes i famílies vivien situacions personals complicades, i els centres es van adonar que necessitaven eines emocionals per cuidar el seu professorat.