El Miquel López és un graduat de Musicologia de l’Esmuc que va obtenir Matrícula d’Honor el curs 2020-2021 pel seu Treball de Fi de Grau. Aquest treball, Les orelles de la Dama Flàvia, explica una interessant proposta, ideada per ell, de museografia sonora per al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Barcelona. En aquesta breu entrevista ens parla d’algunes qüestions sobre el treball, tant sobre cert contingut com sobre la seva confecció, i també idees de cara a un futur pròxim.

Kalina Paz

 

Miquel López García, autor del TFG d'arqueomusicologia "Les orelles de la Dama Flàvia"

 

1. Al principi del treball expliques que tens la voluntat de trobar nexes entres la musicologia i l’arqueologia. Resumint una mica les teves conclusions, pots explicar quins n’has trobat?

—Des de l’etnomusicologia es proposa aplicar les eines i el pensament propi de l’antropologia a la música. I l’arqueologia pretén fer el mateix però aplicant-ho en general a tota la cultura del passat, i no a un fenomen cultural del present, com és la música. Així doncs, el nexe més important és la metodologia antropològica, ja que tant la musicologia com l’arqueologia poden ser enteses com a branques de l’antropologia.

 

2. S’ha pogut aplicar aquesta proposta d’implantar i reformar la sonorització del MAC Barcelona?

—Avui dia no s’ha pogut implantar la proposta pel fet que el museu es troba en un moment en què les reformes passen per un pla més general, i no només per la introducció d’aquestes museografies sonores. Tot i això, estic molt satisfet que el meu treball hagi arribat a la direcció del museu, i hagi introduït o evidenciat la sensibilitat per tot l’aspecte de les museografies sonores.

 

3. Creus que en un futur pròxim els museus es començaran a visitar cada cop més de manera online i utilitzant la realitat virtual? Creus que això farà que es perdi encara més aquesta experiència multisensorial, o que s’incrementi? Per què?

—Sí, jo crec que la tecnologia de la realitat virtual té molt de futur en l’àmbit del patrimoni. De fet, el MAC ha estat obrint el camí cap a la digitalització del museu i el seu patrimoni fent reconstruccions en 3D o col·leccions en línia. El problema que hi veig és que es posa èmfasi exclusivament a l’aspecte visual, ja que és la tecnologia més avançada i exacta. A mesura que avanci la tecnologia es podrà donar lloc a més multisensorialitat i experiències encara més immersives.

 

 4. Quins problemes vas tenir a l’hora de fer el TFG o què és el que més et va costar?

—Vaig tenir un problema de marc teòric. M’esperava que hi hagués un corpus literari i bibliogràfic més consolidat, o més de referència, sobretot en el tema de la museografia sonora. Em vaig trobar amb què en aquest àmbit havia de fer més feina de sistematització que pensava que ja estaria feta. Fora d’això, crec que el treball va fluir prou bé, la recerca ho posa tot a lloc.

 

 5. Canviaries alguna cosa del resultat del treball avui en dia? I si és així, què?

—Sincerament, no m’he tornat a llegir el treball i, per tant, em costa trobar coses concretes que canviaria. Potser, tenint l’experiència que tinc ara, després d’haver participat en reunions del museu i d’haver tingut més estones de xarrada amb el seu equip directiu, canviaria algunes coses a l’hora de presentar la institució, les seves problemàtiques i sobretot les limitacions estructurals de l’organisme.  

 

 6. Què és el que estàs fent ara que has acabat els teus estudis a l’Esmuc? 

—Estic acabant el grau d’arqueologia a la Universitat de Barcelona, i estic fent una beca de col·laboració amb un equip de recerca de la universitat. Pel que fa al món de la música, dono classes a dues escoles de música, i vaig fent “bolos” amb diferents projectes. Sobretot, m’estic trencant molt les banyes per decidir què haig de fer l’any vinent a nivell de formació; tinc unes quantes possibilitats!

 

 7. Creus que aquest TFG ha influït d’alguna manera al que estàs fent?

—Sí, i tant, m’ha apropat a tot el món de la gestió patrimonial i les seves problemàtiques. També, aquest coneixement i experiència que he adquirit m’han servit per determinar si el meu futur professional pot o no passar per aquí. I finalment, això m’obre un nou camp de la creació musical, la producció sonora que no passa per la discografia tradicional sinó que passa per la creació de geografia sonora, paisatges sonors o marca sonora, és a dir, compondre música per a exposicions o espais patrimonials.

 

Podeu llegir el treball d'en Miquel López García aquí.