El curs passat, en Marc Laliga va obtenir una Matrícula d'Honor del seu treball de fi de grau per un estudi d'anàlisi aplicada a la interpretació: La música de S. Rakhmàninov. Aproximació analítica al seu llenguatge. El treball li va servir per aprofundir en la seva música, així com per comprendre molt millor les tècniques compositives del pianista rus.

Paula Espinet 

  Marc Laliga interpreta una obra pròpia inspirada en Rakhmàninov

1. Com va sorgir la idea d’aquest treball?

—Arran d’influències que vaig rebre d’alguns professors i companys meus, em vaig adonar que la manera d’estudiar que tenim com a intèrprets s’havia deslligat molt d’altres disciplines com la composició o la improvisació, afavorint un estudi majoritàriament basat en la repetició mecànica. Figures com Rakhmàninov dominaven aquests  camps de manera extraordinària, a més de ser un dels millors pianistes de la seva època. Per això, aquest treball pretén ser una eina per aconseguir un estudi basat en la comprensió del seu llenguatge.

2. Per què Rakhmàninov i no qualsevol altre compositor?

—Gran part d’aquesta raó prové del gust personal per la seva música. Per altra banda,  l’evolució lineal en quant a la complexitat del seu llenguatge em va semblar una característica molt interessant com a fil conductor d’aquest treball. Ho podem notar clarament, per exemple, comparant la revisió de l’any 1917 del seu primer concert per a piano amb l'original del 1892.

3. Quina metodologia d’anàlisi vas utilitzar?

—No vaig utilitzar cap mètode en concret ni de manera molt estricta, ja que el que jo buscava era que l’anàlisi, de la manera més senzilla possible, tragués a la llum els elements més característics del seu estil compositiu. És a dir, que l’anàlisi fos un mitjà per a l’extracció d’una sèrie de conclusions i aplicacions pràctiques posteriors.

4. Tenint en compte que el treball té la intenció d’ajudar a la interpretació de piano, per què inclou l’anàlisi de peces que no són per a l’instrument en qüestió?

—Vaig presentar l’anàlisi d’algunes obres no pianístiques perquè en determinats casos exemplifiquen molt bé alguns dels recursos del compositor que exposo al treball. Alguns d’aquests recursos no són propis només del seu llenguatge pianístic, (textures idiomàtiques, etc), sinó del tractament en general del teixit harmònic i contrapuntístic.

5. De les característiques compositives que has trobat, com pots afirmar que eren particularment de Rakhmàninov?

—Certament, Rakhmàninov té moltes influències del romanticisme que li proveeixen una base comuna a compositors d’estil semblant al seu com Txaikovski, Chopin o Schumann. Tot i això, sempre acabes descobrint alguna cosa que diferencia la manera de fer del compositor d’aquests altres, fruit de la gran personalitat de la seva música. Poden ser detalls molt petits a l'hora d’analitzar un passatge cadencial o una progressió harmònica, però suficients com per revelar la seva empremta personal i despertar les seves sonoritats indistingibles.

6. 6. A la part pràctica del TFG suggereixes uns “exemples guia” d'un possible treball pràctic per a l’aplicació de les eines musicals aconseguides a l’anàlisi, ho has dut a terme? 

—En efecte, quan estava fent el treball, sovint vaig intentar improvisar i compondre amb els recursos obtinguts. No volia que el meu TFG es quedés en un treball merament descriptiu, per això vaig afegir alguns exemples sobre com aplicar els recursos prèviament extrets de la seva música, tot i que és cert que aquesta part que proposo cap al final m’agradaria ampliar-la considerablement. El que m’encantaria poder fer, en el futur, és canviar de manera més radical la manera d’estudiar-les posant en pràctica el meu treball.

—Sí, en absolut. Quan treballes l’anàlisi d’un compositor, a part de millorar les teves habilitats en quant a l’enteniment del llenguatge musical en general, (domini harmònic, contrapuntístic i moltes altres capacitats), centrar-se en un compositor concret de manera més profunda, fa que entenguis millor la seva música. El meu director del treball, Josep Margarit, a qui li agraeixo enormement l’ajuda que em va donar, em va dir que: “qualsevol informació i coneixement que puguis aprendre del compositor afecta i modifica (amb més o menys intensitat) la teva interpretació”.

Podeu llegir el seu treball clicant aquí.