Pablo Inoue: "cada cop que avances, més costa i, per tant, has de buscar noves formes de sortir de la teva zona de confort."
By marta - de febrer 27, 2023
.jpg) |
PABLO INOUE, AUTOR DEL TREBALL DE FI DE GRAU SOBRE ASPECTES TÈCNICS DE LA INTERPRETACIÓ DE LA GUITARRA ELÈCTRICA |
Pablo Inoue és graduat en Interpretació de guitarra elèctrica en l'àmbit de música moderna. El seu treball de Final de Grau (TFG) Aprendiendo a saltar con precisión. Estudio sobre la eficiencia y aprendizaje de técnicas de plectro para guitarra elèctrica en la interpretación de patrones a dos cuerdas con salto, amb Matrícula d'Honor el curs 2021-22, va tenir com a objectiu establir les tècniques de plectre per a guitarra elèctrica més eficients a l'hora d'interpretar patrons a dues cordes amb salt. Per aconseguir això, en el treball s'inclouen coneixements de l'àmbit anatòmic, conceptes de l'àmbit pedagògic i una investigació basada en l'observació participant. En aquesta entrevista ens explica els principals conceptes tècnics del treball i la seva experiència en la rutina d'estudi dels patrons. A més, ens dona uns consells per a estudiar tècnica amb l'instrument molt útils i interessants.
Marta Tallón
1. El teu treball es basa en tècniques de plectre per a guitarra a l'hora d'interpretar patrons a dues cordes amb salt. Per a les persones que no sàpiguen què és, podries explicar en què consisteix?
—És un tipus de patró complicat d'interpretar amb guitarra. Tenim tres cordes en el mateix dit, tocar la primera i la tercera seguidament saltant-te la corda del mig. El que passa normalment, és que és molt comú que a l'intentar fer els patrons, sense voler, toquis la corda del mig i aleshores s'embruta el patró i és un desastre. Jo escoltava música que tenia aquest tipus de patró quan estava començant i més endavant i mai aconseguia tocar-la bé, notava que millorava tocant d'altres coses, però que aquest tipus de patró se'm resistia. Al final vaig descobrir que certa gent parlava d'alguns mecanismes com per exemple la part anatòmica de com moure la mà perquè sigui més fàcil.
2. En el treball parles de les tècniques d'edge picking i pickslanting dins de l'angulació de la corda respecte a la pua; tècnica, per cert, utilitzada per Troy Grady. I parles del canell, el colze i l'avantbraç per a dominar la tècnica. Com d'important és això? Necessites cert control d'aquestes articulacions abans de començar a fer aquests exercicis?
—És un tipus de patró complicat d'interpretar amb guitarra. Tenim tres cordes en el mateix dit, tocar la primera i la tercera seguidament saltant-te la corda del mig. El que passa normalment, és que és molt comú que a l'intentar fer els patrons, sense voler, toquis la corda del mig i aleshores s'embruta el patró i és un desastre. Jo escoltava música que tenia aquest tipus de patró quan estava començant i més endavant i mai aconseguia tocar-la bé, notava que millorava tocant d'altres coses, però que aquest tipus de patró se'm resistia. Al final vaig descobrir que certa gent parlava d'alguns mecanismes com per exemple la part anatòmica de com moure la mà perquè sigui més fàcil.
2. En el treball parles de les tècniques d'edge picking i pickslanting dins de l'angulació de la corda respecte a la pua; tècnica, per cert, utilitzada per Troy Grady. I parles del canell, el colze i l'avantbraç per a dominar la tècnica. Com d'important és això? Necessites cert control d'aquestes articulacions abans de començar a fer aquests exercicis?
—No sé si la paraula adequada és tant "dominar" com "tenir consciència". És a dir, pots fer una tècnica de canell, una de les articulacions amb més mobilitat, que per motius anatòmics, no sigui apropiada al que estàs fent. Si no ets conscient d'això, segurament no avançaràs perquè et penses que ho estàs fent bé i realment hi ha alguna cosa que et limita. I aleshores, quan comences a tenir certa consciència i comences a controlar els moviments, pots escollir quina tècnica et va millor per a cada moviment concret, i després aprens a detectar aquestes coses quan et passen. Tens una major consciència dels moviments que estàs fent. Al final, practicar més temps no significa millorar més.
3. Respecte a mètodes pedagògics, parles de les velocitats clau per a dominar la tècnica. Diries que és el consell més important a l'hora d'estudiar? Donaries algun altre consell?
5. En les conclusions del treball expliques que la qualitat del treball, el focus mental i la disciplina han estat predictors molt més fiables de l'èxit que el temps total de la pràctica, ja que aquesta, a vegades, és inversament proporcional a aquest focus mental. Et va passar això durant el teu procés personal d'estudi?
"Al final, practicar més temps no significa millorar més."
3. Respecte a mètodes pedagògics, parles de les velocitats clau per a dominar la tècnica. Diries que és el consell més important a l'hora d'estudiar? Donaries algun altre consell?
—És important tocar lent per a memoritzar el patró. Això seria el principal i més rellevant. Abans de fer res, l'important és tenir clar cada moviment on va, cada so com el vols. Quan tens això treballat, ja és una bona base per augmentar la velocitat, si vols. Al final la velocitat lenta et dona una anàlisi de tot el que està passant i aquesta anàlisi no és tan completa quan comences a anar a certa velocitat. Aleshores, el consell que donaria és just aquest: memoritzar bé i intenta agafar certa soltesa quan ho repeteixes. Un cop ho tinguis, no tinguis por a sonar malament en certs moments. No tinguis por a donar-li més velocitat dins dels teus límits. Al final quan vas barrejant aquesta memorització i repetició del patró amb aquesta forma d'anar fora del teu límit, és quan comença a produir-se aquesta connexió neuronal i això, a més, fa que no sigui una forma avorrida de treballar i a més dona resultats que també et motiven a treballar més.
4. Aquest procés d'aprenentatge l'has viscut de primera mà i l'expliques en el teu treball. En quines dificultats t'has trobat a l'hora de fer-lo?
4. Aquest procés d'aprenentatge l'has viscut de primera mà i l'expliques en el teu treball. En quines dificultats t'has trobat a l'hora de fer-lo?
—La principal dificultat és la disciplina. Al final van ser quatre mesos fent cada dia el mateix. Dos mesos fent la primera part, un mes de la segona i un mes de la tercera. Al final eren dotze minuts al dia, però vulguis que no, dotze minuts cada dia fent el mateix, es fa llarg. A més de fer aquests dotze minuts, calia escriure al diari les teves sensacions. Alhora, per això, ha sigut el més enriquidor del treball, ja que et dona certes facultats que et serveixen, també, fora de la música. Et demostres que pots fer una cosa durant quatre mesos seguits i que pots durar més, si vols.
"Et demostres que pots fer una cosa durant quatre mesos seguits i que si vols, pots durar més."
5. En les conclusions del treball expliques que la qualitat del treball, el focus mental i la disciplina han estat predictors molt més fiables de l'èxit que el temps total de la pràctica, ja que aquesta, a vegades, és inversament proporcional a aquest focus mental. Et va passar això durant el teu procés personal d'estudi?
—Em vaig adonar d'això explorant camps fora de la música com és l'exercici físic, on passa exactament això. Si vols fer un exercici intens, el temps d'aquest ha de ser curt i si vols fer un exercici físic moderat, sí que pots mantenir-ho més en el temps. I en la música passa exactament el mateix i a més, cada cop que avances, més costa i, per tant, has de buscar noves formes de sortir de la teva zona de confort. Va ser una mica això, coses que intueixes de la guitarra que t'adones que, al final, s'aplica a tot.
6. Creus que t'ha fet més bon músic fer aquest treball?
—Et diria que sí. Al final, el mètode que vaig provar en el treball t'exposa a sonar malament. Amb això, vull dir que t'exposa a anar fora del teu límit i és una forma de perdre la por a l'error. Aprens que equivocar-se és part del procés, i d'aquí també hi pots aprendre. Si inclous això dins del teu procés d'aprenentatge, t'allibera molt mentalment. De fet, et diria que t'ajuda tant personalment com musicalment i que fa molta falta en aquest entorn on, normalment, l'error es castiga molt. Ha de ser tot perfecte i no tens mai un moment d'arriscar-se o de provar coses noves. A partir d'aquesta forma de provar coses, també t'allibera mentalment.
7. Per a finalitzar, podries fer una reflexió sobre qui eres com a músic abans d'entrar l'ESMUC i ara que fa un any que has sortit?
—Jo diria que quan vaig entrar estava molt motivat i vaig pensar que alguna cosa havia de saber fer bé per haver-hi accedit, però a la vegada, quan arribes i veus a tots els teus companys, tornes a la realitat i et fa d'alguna forma ser honest amb tu mateix i les teves carències. Després d'aquests quatre anys, miro cap enrere i et diria que no em reconec. Cap a bé. Sobretot a partir dels companys que fas, en essència ets la mateixa persona, però tens tota l'experiència darrera que t'ha transformat tant com a músic com a persona.
—Et diria que sí. Al final, el mètode que vaig provar en el treball t'exposa a sonar malament. Amb això, vull dir que t'exposa a anar fora del teu límit i és una forma de perdre la por a l'error. Aprens que equivocar-se és part del procés, i d'aquí també hi pots aprendre. Si inclous això dins del teu procés d'aprenentatge, t'allibera molt mentalment. De fet, et diria que t'ajuda tant personalment com musicalment i que fa molta falta en aquest entorn on, normalment, l'error es castiga molt. Ha de ser tot perfecte i no tens mai un moment d'arriscar-se o de provar coses noves. A partir d'aquesta forma de provar coses, també t'allibera mentalment.
7. Per a finalitzar, podries fer una reflexió sobre qui eres com a músic abans d'entrar l'ESMUC i ara que fa un any que has sortit?
—Jo diria que quan vaig entrar estava molt motivat i vaig pensar que alguna cosa havia de saber fer bé per haver-hi accedit, però a la vegada, quan arribes i veus a tots els teus companys, tornes a la realitat i et fa d'alguna forma ser honest amb tu mateix i les teves carències. Després d'aquests quatre anys, miro cap enrere i et diria que no em reconec. Cap a bé. Sobretot a partir dels companys que fas, en essència ets la mateixa persona, però tens tota l'experiència darrera que t'ha transformat tant com a músic com a persona.
"Sobretot a partir dels companys que fas, en essència ets la mateixa persona, però tens tota l'experiència darrera que t'ha transformat tant com a músic com a persona."
Podeu llegir el treball del Pablo Inoue aquí.
.png)
.png)
0 comentaris