Una
guitarra de deu cordes espanta als guitarristes que, com jo, ja tenim prou
feina amb sis cordes i un màstil de tamany estàndard. Però Anders Miolin té el
talent que fa que sembli fàcil (a més d’unes mans grans de dits llarguíssims).
Miolin
(Estocolm, 1961) és un guitarrista de poc comformar que s’ha fet l’instrument i
el repertori a mesura. I és que no només s’ha limitat a interpretar peces del
repertori guitarrístic tradicional (ha publicat un CD amb les obres completes
d’Heitor Villa-Lobos per guitarra sola i un altre de música anglesa per a
guitarra) sinó que ha arranjat bona part de l’obra dels compositors francesos Ravel, Satie i Debussy. Aquesta decisió és original però també molt lògica: la
guitarra, amb el seu enorme ventall tímbric i colorístic sembla l’ideal per
interpretar aquesta música impressionista. Per
a aquest CD, Miolin interpreta amb la seva guitarra de 10 cordes, construïda
pel luthier François Corbellari, algunes de les peces per piano sol de Claude
Debussy: Deux Arabesques (no. 1 i 2),
La plus que lente, Préludes (llibre I i II), Pour l’égyptienne (de Six épigraphes antiques), D’un cahier d’esquisses, Élégie i La soirée dans Grenade. Miolin defensa que la música és la mateixa
que la de les versions de piano: les mateixes notes i acords, el mateix timbre.
Només canvia el material, igual que un pintor pot fer servir pintura a l'oli,
aquarel·les, pastels o pintura acrílica alhora de pintar un paisatge.
De
les seves interpretacions, són especialment lloables els aguts, molt més
timbrats i ressonants del que cap esperar d’una guitarra. No hi ha moments
crítics quan la melodia puja al registre agut, es frustra l’expectativa del so
trencat, dèbil i fràgil amb un so de cos més bonic encara. Es nota la
postproducció però les màquines no fan màgia: el sobreagut és un registre feliç
per la seva guitarra.
L’èxit
ja està concedit en transcriure Debussy a la guitarra sense faltar a una nota
però si aconsegueixes que sembli fàcil, t’has guanyat un lloc al cel (almenys
un molt merescut lloc al cel dels guitarristes) i és evident que Anders Miolin
se’n surt de sobres i sense que se’n ressenteixi la capacitat expressiva i
evocadora. Penso que a Debussy li hagués agradat de sentir l’experiment; tan
encantat que va quedar amb les possibilitats orquestrals de la guitarra de
Llobet, no es devia imaginar que es podria fer el mateix amb la seva música per
piano.
Fitxa
tècnica:
Claude Debussy, arranged for
ten-stringed guitar and performed by Anders Miolin.
Djursholm/Sweden (BIS-CD-986), 1999-2000
Total playing time: 77’31
.png)
.png)
0 comentaris