Martí Beltran: "Mai t’avorreixes, sempre tens perspectives que encara no has contemplat!"
By Unknown - de maig 29, 2015
Si hi ha algú que reflecteix el
model d’escola que proposa l’Esmuc, aquest és l’ex-alumne Martí Beltran Golnzález. Provinent d’una carrera científica, es mou actualment entre les arts
plàstiques i la música des d’una perspectiva històrica, però sense deslligar-se
mai del present.
Com vas arribar fins l’Esmuc?
Quan era petit ja rebia molts
impulsos musicals, he escoltat sempre música a casa. Mentre cursava la carrera
de química anava fent música de manera no reglada. Va arribar un punt en què
vaig decidir centrar-me en la música, perquè era el que realment m’agradava i
m’omplia. I anys més tard vaig acabar entrant aquí, a l’ESMUC.
Ja coneixies la musicologia?
Em va passar una mica com tu,
vaig començar fent pedagogia perquè venia d'una formació instrumental en la que volia aprofundir, però un cop dins, les assignatures que més m’interessaven
eren les de musicologia. Va ser un canvi natural.
Has anat perdent la teva relació amb la guitarra?
En absolut, de fet m’hi dedico,
imparteixo classes de guitarra. I no com a cosa dolenta, tot el contrari, em
posa dins del món. Amb la investigació t’acabes aïllant de la societat, vius en
la teva bombolla, en una biblioteca o en un arxiu. És necessari tenir aquest
contrapunt i poder veure què és el que realment passa al carrer. Gairebé tots
els musicòlegs hem estudiat algun instrument, i crec que és molt bo no
deslligar-se’n.
La interdisciplinarietat que hi ha a l’Esmuc permet una formació com a
musicòleg més lligada a la música. Es reflecteix en la teva situació actual
professional?
Estic en bastants projectes en
els quals manifesto les meves habilitats com a instrumentista i que alhora no
es deslliguen d’un rerefons musicològic.
L’Esmuc és un espai per conèixer
gent i iniciar projectes nous. Jo ara tinc un grup de veu i corda polsada que
vam començar durant els anys de l’escola. La soprano Aina Martín i jo treballem
un repertori que va des del Renaixement al s. XX. A més, precisament del
manuscrit (“La Pasquala”) que vaig treballar pel projecte final de musicologia,
vam extreure un repertori que ens ha aconseguit molts concerts per diferents
espais culturals de Barcelona. Tenim instruments històrics i intentem
aproximar-nos al que podia sonar en la Barcelona de principis de s. XIX. Fa poc
vam voler donar-li forma i afegir escenografia amb els ballarins Anna Romnaí i
Sebastià Bover.
La meva formació interpretativa m’aconsegueix
concerts i altres feines. Porto un temps treballant en la secció de
reconstrucció d’instruments antics al curs de medieval que es realitza a Besalú, i aquest any m’han convidat com a professor
de cítola.
Aquí es veu la diferència entre l’Esmuc i la musicologia que
s’imparteix a les universitats.
A la universitat encara perds més
de vista la música, ho fas quasi tot de forma teòrica. L’Esmuc està molt bé en
aquest aspecte, no et centres només en una cosa, pots veure una miqueta de tot
i estar més en contacte amb la vida real. Et donen les eines per poder
aprofundir en un tema, però a partir d’aquí has de ser tu qui s’ha de moure.
Tu cap a on “et vas moure”?
M’interessava molt l’organologia
i la iconografia, però em faltava la part teòrica que s’estudia a història de
l’art. Així que, a l’acabar el grau de musicologia, vaig fer un màster
d’administració i gestió de patrimoni artístic a l’Autònoma. Va ser una bona idea, perquè gran part de la meva feina
actual prové del màster.
Com vincules la musicologia i la història de l’art?
A l’hora d’estudiar una obra
d’art i contextualitzar-la, és necessari fer-ho des dels màxims punts de vista
possibles. La música de l’època medieval, per exemple, influenciava als
artistes, a la societat. Per un anàlisi històric d’aquest caire he hagut
d’estudiar molts aspectes d’història de l’art, litúrgia, música medieval, arquitectura
per entendre els espais en què sonava la música... He hagut de vincular i esdevenir
interdisciplinari. Mai t’avorreixes, sempre tens perspectives que encara no has
contemplat!
I professionalment, com ho lligues tot plegat?
Estic molt actiu, fa uns mesos
vaig començar un projecte sobre el Pórtico
de la Gloria de Santiago de Compostela, en el que he treballat la part de
context musical. Ho estic fent des d’un punt de vista organològic, iconogràfic,
i crec que han sortit coses interessants. [Imatge de la dreta]
Darrerament, també estic posat en
un tema de restauració i conservació de vitralls modernistes, amb Trinitat
Pradell, doctora a l’UPC. Ella és física i estava interessada amb una persona
del meu perfil.
Amb Magister Cataloniae estudiem
la figura de diferents artistes medievals catalans, i jo em centro en les
manifestacions musicals del moment i com aquestes influenciaven els artistes.
Com veus, el fet de fer un màster
en una línia diferent del que ja venia fent a l’Esmuc m’ha obert moltes portes
professionals. M’han encomanat encàrrecs per escriure algunes veus de l’enciclopèdia d’art
romànic, també!
En què vas treballar durant el màster?
Vaig fer la meva tesina de màster
amb en Manuel Castiñeiras sobre el frontal d’altar de Sant Vicenç d’Espinelves
(s. XII). La iconografia et connecta de seguida amb la les festivitats del
calendari litúrgic, les quals et porten directament a un transfons musical:
drames litúrgics, processons dels profetes...
[Imatge de l'esquerra]
L’interès per les línies d’investigació en les quals treballes va
néixer a l’Esmuc, o l’Esmuc ha esdevingut el medi per realitzar-lo?
Algunes temàtiques parteixen
d’aquí, coneixes gent i encetes projectes. Vas obrint camins, tancant-ne
d’altres. Hi ha persones que tenen una idea clara quan comencen l’Esmuc, i la
segueixen quan acaben, però jo tinc molts interessos i no em podria centrar en
una tema en concret. Les coses et persegueixen, t’ho trobes, no decideixes. I
no sabràs mai quan de temps estaràs a un lloc o altre.
Per exemple, fa poc vaig
aconseguir de casualitat un manuscrit que conté una peça de guitarra del 1912,
molt lligada al que feia Miquel Llobet, i crec que pot aportar una mica més
d’informació sobre aquest moment tan maco de la guitarra. De moment no tinc
temps per centrar-me en això, però m’hi estic començant a endinsar.
Amb tants projectes deu ser difícil compaginar-ho tot.
Avui en dia és important poder
fer de tot sempre que el teu nivell d’estrès t’ho permeti. Els professors que
he tingut són gent que tenen molt volum de treball i saben gestionar bé la
feina. He après molt d’ells. En Rolf Bäcker va ser el meu tutor de projecte
final i m’ha marcat molt en metodologies de recerca. Amb en Juan Carlos vaig
potenciar els meus interessos pel medieval, i després ja vaig conèixer a en
Manuel Castiñeiras.
Què en penses de les pràctiques que t’ofereix l’Esmuc?
És una de les coses que valoro
més del centre. Pots col·laborar amb institucions com el museu de la
música, que té una de les més importants col·leccions d’instruments musicals a
nivell mundial. Jo vaig tenir l’oportunitat de fer les pràctiques allà, amb la
col·lecció de claves.
També hi ha una àmplia col·lecció de guitarres!
Sí! I és molt interessant. De
fet, per tocar algunes obres, utilitzo una guitarra de sis
ordres que és còpia d’una de les del museu, amb la qual descobreixo moltes
sonoritats noves.
Quines eines creus que necessita un musicòleg que acaba de sortir de
l’Esmuc per endinsar-se en el món professional?
Primer de tot, molta paciència,
perquè no és fàcil trobar feina. Segon, molta curiositat, cal saber de tot. I
sobretot, ment oberta per poder-te fer com a professional.
No et pots tancar portes com a
instrumentista pel fet de ser musicòleg. També és necessari tenir oberta la
possibilitat d’ensenyar música al nivell que sigui. I la recerca, clar que sí,
sense perdre consciència de les limitacions que avui en dia té: és complicat
tenir finançament, no hi ha cap empresa que et contracti per fer recerca
musicològica.
El consell més important, no
deixar d’estudiar, qualsevol acadèmic t’ho dirà.
Quant més coneixement tinguis millor.
T’obre molt el camp de treball.
Veus que hi ha moltes formes de relacionar la música. Cada vegada hi ha més
gent que estudia altres especialitats per obrir-se camins.
Actualment, fas ús dels coneixements científics que vas assolir a la
carrera de química?
Al projecte dels vitralls
modernistes, per exemple, de manera directa. No hi ha vinculació en tots els
casos, però sempre està bé tenir una base científica. En l’àmbit d’organologia
és clau.
La qüestió dels idiomes...
És molt important. Si
t’interesses pel medieval, per exemple, cal adquirir nocions de paleografia i
aprendre llatí. Estaria molt bé que a l’Esmuc s’impartissin classes d’idiomes,
és inevitable que t’acabi arribant a les mans un llibre que no estigui en
català o castellà. A mi em costa, però és necessari esforçar-se per poder llegir
bibliografia i escriure articles que et permetin arribar a un major públic.
En la investigació, sembla que treballes per la pròpia acadèmia, pels
propis musicòlegs i que tot es queda aquí. Què n'opines?
Sí, però si hi ha algú interessat
en el teu tema vindrà i llegirà el teu article encara que sigui en... hebreu. Tot
i això, és evident que també cal poder fer difusió i no deslligar-se mai de la
societat.
Com et promociones?
No tinc pàgina web per falta de
temps, però al facebook intento posar-hi
coses. Tot i no ser un bon exemple, crec que és molt important promocionar-se i
tenir vídeos gravats a disposició de tothom. Ara bé, no sóc partidari de penjar
un vídeo a la xarxa de qualsevol manera, cal que aquest reprodueixi la realitat
que vols oferir, sinó la gent es queda amb una imatge que no vols transmetre. A
l’Esmuc t’ensenyen una mica a “fer de tècnic” de la teva pròpia música, però
crec que encara es podria potenciar molt més aquest aspecte.
.png)
.png)
0 comentaris