Ressenya de disc

Green: Mélodies françaises sur poèmes de Verlaine, de Philippe Jaroussky

By Unknown - de novembre 21, 2016

Estem acostumats a sentir Philippe Jaroussky en àries barroques per a castrati, però no estem gens acostumats a sentir un contratenor cantant obres de finals del segle XIX i principis del XX. Després de l’èxit del disc Opium (Erato – Warner, 2009), que Jaroussky va enregistrar amb l’excusa d’ampliar el repertori per a contratenors, el cantant francès es torna a atrevir amb la chanson française  amb el nou enregistrament Green, aquesta vegada agafant com a fil conductor el poeta simbolista Paul Verlaine, del qual molts compositors han fet cançons dels seus versos, com indica el subtítol Melodies françaises on poems by Paul Verlaine.

Amb el bagatge de més de trenta discs editats, Jaroussky s’enfronta a un repertori del qual no és especialista amb la tranquil·litat d’haver estat guardonat amb nombrosos premis (per exemple el Revelation Artiste Lyrique el 2004 o l’Artiste lyrique de l’anné el 2007 i el 2010) i ser aclamat per la crítica, definint-lo com el soprano masculí, tot i que el seu registre s’acosta més al de mezzosoprano.

El doble àlbum del segell Erato, discogràfica que té l’exclusivitat dels enregistraments de Jaroussky, ens presenta dos discs compactes amb més de quaranta cançons de compositors tan diversos com Claude Debussy, Gabriel Fauré, Jules Massenet, Camile Saint-Saëns, Arthur Honegger, Reynaldo Hahn o Edgard Varèse. En aquest cas, Jaroussky compta amb l’acompanyament del pianista Jérôme Ducros, com ja havia fet en l’enregistrament d’Opium, i, en alguns moments, amb la participació dels membres del Quatour Ébène i la contralt Natalie Stutzmann.

Jaroussky ens dóna un punt de vista nou en les cançons que figuren al disc, ja que totes elles estan escrites per a la veu femenina i en aquest cas les canta un home, però més important és la diferència en la tècnica vocal de Jaroussky, que es caracteritza per incorporar elements propis de la música barroca, al contrari de la de les sopranos o mezzosopranos que són especialistes en aquest repertori, que acostumen a utilitzar més vibrato, un timbre amb més harmònics i més projecció.

La presentació d’aquest disc va portar Jaroussky i Ducros a Barcelona el març del 2015 en una actuació al Gran Teatre del Liceu, combinant cançons del disc Green amb altres de l’anterior dedicat a la chanson française, Opium.

Fitxa tècnica
  • ·      Philippe Jaroussky, Jérôme Ducros, Quatuor Ébène, Natalie Stutzmann
  • ·      Green: Melodies françaises on poems by Paul Verlaine
  • ·      Erato – Warner, 2015 
Fonts:

  • Share:

You Might Also Like

0 comentaris