Notes de Programa
Orquestra de Cambra de Munic al Palau de la Música (Dilluns 4 de febrer de 2019 a les 20:30)
https://www.palaumusica.cat/ca/orquestra-de-cambra-de-munic_597263
https://www.palaumusica.cat/ca/orquestra-de-cambra-de-munic_597263
S. Barber: Adagio per a cordes
A. Piazzolla: Las cuatro estaciones porteñas
J. S. Bach: Concert per a violí, en La menor, BWV 1041
P. I. Txaikovski: Serenata per a cordes, en Do major, op. 48
Dilluns 4 de febrer de 2019 a les 20:30
Palau de la Música Catalana
Sala de Concerts
Orquestra de Cambra de Munic
Organitzat per: Ibercamera
Estem a punt d’endinsar-nos en una atmosfera on podrem escoltar diverses peces en les quals la corda brilla amb un protagonisme i amb sonoritats tan diferents que no deixaran ningú insatisfet.
Comencem amb una obra per orquestra de corda, Adagio per a cordes, un arranjament de Samuel Barber del seu primer Quartet de Corda. Una peça dura on el compositor destaca la diferència tímbrica dels diversos instruments de l’orquestra de corda, fent-los protagonistes a cadascun d’ells mitjançat la recitació del tema principal de la peça. Aquesta obra l’hem vist en diverses pel·lícules a causa de la duresa i tensió que transmet aquesta melodia.
Saltem al plat fort de la nit amb Las cuatro estaciones porteñas d’Astor Piazzolla. Ens trobem davant d’unes estacions inspirades en les Quatre estacions de Vivaldi en temes d’estructura, pel concepte que ens explica o el virtuosisme necessari dels músics per poder-les interpretar. Anomenades “porteñas” pel gentilici de la ciutat de Buenos Aires, aquests quatre tangos de Piazzolla ens transportaran a aquesta ciutat en les diverses èpoques de l’any. S’interpretarà, però, l’arranjament de Leonid Desyatnikov, compositor rus que arreglà Las cuatro estaciones porteñas per a orquestra de corda.
Viatge a un passat llunyà a càrrec de J.S. Bach i el Concert per a violí, en La menor, BWV 1041, obra de l’època de la cort de Cöthen, en la qual Bach es va dedicar pràcticament a la composició de música profana a partir de diverses peces per a instruments. Va ser quan va compondre la peça que escoltarem, obra completament original organitzada a la italiana (Vivaldi) en tres moviments ràpid - lent - ràpid.
Per acabar ho fem amb P. I. Txaikovsky i la seva Serenata per a cordes, en Do major, op. 48, peça molt important del s. XIX que aconsegueix treure una màxima bellesa en les cordes. Ens trobem davant del Txaikovsky més íntim, refinat, dramàtic i posseïdor d’una extrema musicalitat. Acabant així de complir l’objectiu d’aquest concert, veure aquests quatre compositors en el seu posat més profund i sentimental.
Esteve Colomer Homar
.png)
.png)
0 comentaris