El passat diumenge 17 de
febrer tingué lloc, a l’Auditori de la Pedrera, un concert del programa Residències
Musicals que impulsa des del 2012 la Fundació Catalunya La
Pedrera. La violinista resident Sara Cubarsi
i el pianista convidat Carles
Marigó oferiren en duet un concert de dues hores que no
deixà indiferent el públic assistent, format majoritàriament per gent gran i de
mitjana edat atreta per la imatge idíl·lica d’un concert de música clàssica en
un entorn modernista. L’entrada subtil dels músics a l’escenari, tocant en
moviment, mentre el públic encara no callava, era el preludi del que
s’esdevindria just després.
El concert s’inaugurà amb
tres sonates de M. Ucellini, seguides per Beach
Stuff de C. Marigó. Del present es tornava al barroc
amb la Sonata en La major BWV1015 de Bach,
per saltar altre cop a la contemporaneïtat amb Aluminium does not easily ignite II, de Sara Cubarsi i acabar amb Sis melodies de J. Cage. Un repertori
variat, transtemporal, complet, que donava joc a l’espectacle experimental. El
duet de violí barroc amb clave i teclat es convertí en trio a Beach Stuff i a Aluminium does not easily ignite II, les obres més llargues del
concert, nucli de l’espectacle, amb la presència d’un clave preparat ideat Marigó,
batejat com a “clavigó” i d’una placa d’alumini reflectora ideada per Cubarsi,
batejada com a “aluminòfon”.
A Beach Stuff, mentre Marigó toca les cordes del pseudo-clave a
l’estil d’ Aeolian Harp de Cowell,
Cubarsi tira a dins la caixa pilotes de ping-pong i desconstrueix el
violí tocant-lo com l’Erhu xinès. El públic, entre sorprès i divertit, observa
esglaiat com els objectes cauen dins el clave i com el violí barroc perilla
sota el frec de l’arc destensat de tela i fibra. Obra i interpretació, que aquí
van de bracet, formaren un conjunt sonor complex i equilibrat que sobresortí en
la resta del concert i deixà el llistó molt alt a Aluminium does not easily ignite II. Tot i valer-se de
l’originalitat de l’aluminòfon, productor d’un so profund que a certes
freqüències es convertia en un terrabastall de pedrera, la ruptura del ritme i
un tempo lax provocaren el cansament d’uns oients poc habituats a la música
experimental, que
pel temps que marcava el programa de mà esperaven un espectacle la meitat de
breu.
Com bé explica Aurelia
Pessarrodona, Cubarsi i Marigó interpreten música
experimental històricament informada, que en aquesta funció tenia el Barroc com
a motiu de desenvolupament. Entre tanta experimentació, però, les obres
barroques quedaren difuminades com dos experiments més en un clima general
contemporani, de broma, creat no només per la música sinó per la gestualitat
divertida dels intèrprets, que mostraven les seves habilitats de circ: Marigó
tocant en una mà el clave i en l’altra el teclat elèctric, Cubarsi amb bruscs
moviments de tors que acompanyaven canvis sobtats en la interpretació. Un circ
musical interessant i entretingut, en un entorn des-solemnitzat, que es re-solemnitzà
amb els ecos sagrats de Fratres
d’Arvo Pärt del bis final, per acabar amb el protagonisme de la virtuosa
resident, disputat en part pel seu sòlid acompanyant.
Ginebra Olives
.png)
.png)
0 comentaris