Data i hora:

Dimecres 27 d’abril de 2022, a les 19h

Lloc:

Sala 1 de L’Auditori de Barcelona (C/Padilla, 8)

Repertori:

Georges Bizet: Carmen, suites (1873-1874)

Manuel de Falla: El amor brujo, versió amb cantaora (1914-1915; rev. 1916-1920) 24'

Leonard Bernstein: West Side Story, danses simfòniques (1957) 24'

Intèrprets:

Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)

Manel Valdivieso, direcció

Les tres obres que conformen el programa d’aquest concert no estan escollides a l’atzar, tot i ser de períodes i estils molt diferents. Els arguments de cadascuna s’enllacen en un fil conductor comú. Es tracta d’obres que avui en dia es consideren un emblema de cadascun dels compositors que les van fer, així com de l’època i estil en els que s’engloben.

La primera obra, Carmen, de Georges Bizet, representa l'obsessió, tirania i descontrol amorós, exemplificat en la protagonista Carmen, que ha de suportar la imatge que se li dona com a figura femenina, envers del personatges masculins de l’òpera, que aquest cas es podrà escoltar com a suite orquestral. Aquesta obra és una de les òperes més reconegudes del segle XIX i de la qual es poden reconèixer fàcilment peces com l’Habanera per exemple.

Seguidament, la interpretació de la versió amb cantaora d’El amor brujo, una de les obres més conegudes de Manuel de Falla, i que dona nom al títol del concert. En aquest cas, el personatge principal és la gitana Candelas, que vol desempallegar-se de l’esperit del seu amant. Falla fusiona aquí la música folklòrica espanyola amb les noves sonoritats que van aparèixer a la primera meitat del segle XX, cosa que caracteritza el seu estil vers altres compositors espanyols.

Per últim, les danses simfòniques de West Side Story, que en el seu moment van revolucionar els escenaris de Broadway i van marcar la història del teatre musical. La trama explica els conflictes amorosos entre dos joves, Maria i Tony, que formen part de bandes diferents al Nova York dels anys 50, un argument que té reminiscències de Romeu i Julieta de William Shakespeare, però en un entorn totalment canviat i a ritme de ritmes llatins però també de jazz.

Es tracta d’un programa molt complet, que no mostrarà tant l’àmbit de la paraula de les obres que es podran escoltar, ara bé, permetrà endinsar-se des dels conflictes de classe social i d’ètnia fins als de gènere per mitjà de la música.

Fonts