En aquest concert dirigit per Tabita Berglund, Edvard Grieg és el protagonista. L'OBC ens presenta la Suite lírica, el Concert per a piano en la menor i l'obra més coneguda del compositor, Peer Gynt.

Edvard Grieg va ser un compositor noruec de la segona meitat del segle XIX. Va estudiar a Leipzig amb K. Reinecke, entre d'altres. Té un estil que combina elements romàntics amb música popular noruega. Més endavant en la seva carrera va experimentar amb l'impressionisme i el neo-classicisme.

La Suite lírica és una orquestració de quatre de les Peces líriques per a piano. El director d'orquestra Anton Seidl en va fer un arranjament el 1894 que més tard va ser revisat per Grieg. A la primera peça, El jove pastor, els violins porten la melodia, acompanyats per l'arpa. A la Marxa Noruega destaca una melodia descendent que va passant per tots els instruments. La tercera peça, Nocturn, compta amb una melodia lírica del violí i un parell de solos que imiten el cant dels ocells. Al final, la Marxa dels nans es distingeix pel pizzicato de les cordes i la melodia que passa de la flauta a tota l'orquestra.

El concert per a piano comença amb el conegut redoble de timbals que porta a la floritura inicial del piano. El primer tema, inspirat en una melodia folklòrica, és introduït pels vents fusta, i el segon el presenten els violoncels. El moviment acaba amb una cadenza virtuosa del piano. El segon moviment és molt líric; la melodia del piano és acompanyada per les cordes, amb alguns tocs de color per part dels vents. Pel que fa al tercer, el piano fa una melodia amb ritme de dansa popular a la qual s'afegeix la resta de l'orquestra. Finalitza amb un tema cantabile dels vents fusta. 

Peer Gynt va ser composta per acompanyar l'obra de teatre homònima de Henrik Ibsen. Explica la història del jove Peer i la seva enamorada, Solveig, amb aparicions fantàstiques i oníriques. La primera suite comença amb la famosa melodia d'Al matí, i continua amb un tema de les cordes completament desolador, a La mort d'Åase. A La dansa d'Anitra Grieg ens porta a l'Àfrica, amb una melodia del violí acompanyada pel triangle. Per acabar, A la cova del rei de la muntanya ens presenta una melodia a temps de marxa. La segona suite comença amb un tema encisador a El segrest de la núvia, seguida de la melodia vivace dels vents fusta a la Dansa àrab. Un allegro tens dona inici a El retorn de Peer Gynt, que després desemboca en una melodia dels vents fusta. Finalment, La cançó de Solveig presenta un tema andante protagonitzat pels violins.

Per concloure, Grieg és el compositor que millor representa la identitat musical noruega. Aquesta selecció ens proporciona una visió global de la seva música, amb melodies líriques i calmades en contraposició amb temes de dansa i tuttis orquestrals. 

Fonts

• Edvard Grieg. (1987). Enciclopèdia.Cat. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0031132.xml
• Engeset, B. (2011). GRIEG, E.: Orchestral Music, Vol. 6. Naxos. https://www.naxos.com/mainsite/blurbs_reviews.asp?item_code=8.572403&catNum=572403&filetype=About%20this%20Recording&language=English
• Howell, C. (2001). Grieg Complete orchestral music [CH]: Classical Reviews. MusicWeb International. http://www.musicweb-international.com/classrev/2001/Dec01/Grieg_Orchestral.htm
• Tranchefort, F. R. (2008). Guía de la música sinfónica. Alianza Editorial.
• Horton, J., & Grinde, N. (2001). Grieg, Edvard. Grove Music Online. https://www-oxfordmusiconline-com.esmuc.idm.oclc.org/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000011757.