Tot ésser insòlit té la seva història al darrere. En Marcel·lino neix a Calonge el 1875 i forma part de La Principal de Calonge (que formar part d’una cobla ja és bastant peculiar). Una epidèmia gripal, però, se li endú la muller i les seves dues úniques filles. Tothom es pensava que es tornaria boig, tot i que alguns cargols van aguantar, i no va seguir amb la cobla, però es va decantar per la vida bohèmia.

És així com en Marcel·lino decideix recórrer totes les festes de poble amb un violí sota el braç. El seu repertori era curiós, consistia en unes conegudes sardanes d’en Vicenç Bou i algunes composicions del seu propi magí, que en ocasions li proveïen alguna monedeta. Cal destacar que quan acabava els seus espectacles, sempre deixava anar algun joc de paraules o alguna filosofada de les seves.

Cansat d’una jornada de treball a la Festa de Sant Feliu de Guíxols, i sense lloc on poder dormir (per variar), decideix agafar el tren de les sis del matí direcció Girona. Sense bitllet, però perquè l’estació estava tancada, i cansat, es va posar a dormir. Una estona després va passar el revisor, i en Marcel·lino no se sap si seguia dormint o es feia l’adormit. El revisor va passar diverses vegades, va fer soroll, i finalment, li va donar uns cops a l’espatlla. De sobte, es va despertar d’una esbategada i va entaular un divertit diàleg amb el revisor, o potser no tant pel pobre empleat.

En Marcel·lino li va preguntar què feia despertant un honrat treballador i després que el revisor li preguntés pel bitllet, li va respondre que si el volia fer foradar-lo, com si fos un infant. Seguidament li va dir que ell era un gran músic, però que ahir no va guanyar gaires diners. Com era d’esperar, el revisor li va dir que a la pròxima parada hauria de baixar. Esporàdicament, davant d’aquella escena, un viatger va suggerir que potser entre tots els passatgers li podrien pagar el bitllet. I així va ser, que quan en Marcel·lino va tenir prou diners per seguir el seu viatge, va baixar a la següent parada.

Vilà, . A. E., Girona (Catalunya : Província)., Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana., Caixa de Girona., & Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya. (2001). Coses de l'avi Enric: Recull de records i anècdotes d'Enric Vilà . S.l.: GISC.