Haydn, a més de ser un compositor excel·lent durant la seva època, era una persona molt intel·ligent i amb un gran sentit de l’humor. Tant era aquest esperit burleta, que la seva biografia està plena de nombroses anècdotes on el compositor fa alguna entremaliadura. Només cal posar d’exemple la seva simfonia núm. 94, també coneguda per la “Simfonia Sorpresa”. El nom de “Simfonia Sorpresa” és conseqüència del segon moviment de l’obra, que es tracta d’un andante on fa un tema en variacions de caràcter tranquil a excepció d’una sola nota al final de la repetició de la primera secció, on l’orquestra fa una nota a “fortíssimo” de cop per espantar el públic que hagi pogut començar a adormir-se.

Una de les anècdotes del mateix compositor que mostren el seu caràcter, és aquella en què un dia Haydn va anar a una botiga de música a comprar partitures. En entrar a la botiga, sense presentar-se, va demanar al venedor si li podia vendre algunes partitures per a pianoforte. Aquest, sense saber qui era el client en qüestió, li va donar algunes sonates compostes pel mateix Haydn que just s'acaben de publicar. Tot seguit el compositor les va tornar al botiguer dient que les sonates de Haydn no eren del seu gust i li agradaria veure si tenien “alguna cosa millor”. L’amo de la tenda, enfurismat, va negar-se a seguir atenent el seu client amb el mal gust musical que presentava i li va demanar que abandonés la botiga. Aleshores, tot just abans que el compositor marxés, va decidir presentar-se amb nom i cognom al botiguer. Perplex, l’home va anar a abraçar-lo d’admiració, fent que el compositor quedés tan commogut que va mantenir el contacte amb ell fins que la seva relació es va convertir en una llarga amistat.

Font: Lebrecht, Norman,  (1985). The book of musical anecdotes. New York: The Free Press.