Edvard Grieg

Els protagonistes d'aquesta anècdota són Edvard Grieg i Frants Beyer, dos compositors
noruecs representats del nacionalisme musical, dins del període romàntic del segle XIX.
L'amistat entre els dos personatges era tan estreta que fins i tot anaven a pescar junts.
En una de les seves trobades a la ciutat noruega de Bergen, mentre esperaven que algun
peix piqués l'ham, Grieg va tenir un moment d'inspiració i una melodia li va venir al cap.
Suposem que per no oblidar-la mentre es dedicava a pescar, va decidir anotar aquella
idea en un paper que tenia a la butxaca; coses de compositors.

Al cap de poca estona, una ràfega de vent va fer volar el paper quasi abocant-lo a l'aigua,
cosa que hagués suposat una tragèdia. Per mala sort seva, Grieg ni se'n va adonar. Amb
tot, Beyer devia estar pendent de tot menys de la pesca i va recuperar el foli amb les
anotacions que havia escrit el seu amic. Passats uns moments, Beyer va començar a
xiular la melodia en qüestió i Grieg, en sentir-lo, li va preguntar encuriosit: 'Què ha estat
això?' Perquè, és clar, quina coincidència que allò que li havia passat per la ment feia uns
instants ara fos reproduït exactament pel seu company. Beyer va respondre a Grieg amb
indiferència i traient importància a l'assumpte, confiant que el seu estimat amic no
sospitaria res: 'Només és una idea que he tingut.' Llavors sí, confirmant que Grieg era
ingenu del tot, aquest va deixar anar: 'Què dimonis! Acabo de tenir la mateixa idea.'

No podem saber del cert si van marxar cap a casa amb gaires peixos al farcell. El que sí
que queda clar és que Grieg va picar l'ham aquell dia i ho va fer de ple. Aquell refrany
que diu que sovint la confiança fa fàstic es fa palès en aquesta anècdota, i als lectors
només ens queda confiar en l'amistat dels dos protagonistes i pensar que tot el que va
passar es va quedar en això, una anècdota més per recordar amb el temps.