Els dos músics van rebre una invitació de Lev Tolstoi, convidant-los a fer-li una visita. Tolstoi va ser un escriptor rus, representant del realisme. Dues de les seves obres més importants són Guerra i Pau i Anna Karènina. En aquell moment vivia amb la seva família en un districte de Moscou anomenat Khamovniki. Xaliapin i Rakhmàninov el van visitar per primer cop el 9 de gener de 1900. Pujant una escala de fusta gens pretensiosa van accedir al segon pis d'una casa encantadora, de caràcter modest i íntim, i feta parcialment de fusta.

Xaliapin estava tan emocionat que, davant l'oferiment de te, no va veure's capaç de beure'n. Fins aquell moment només havia vist retrats de Tolstoi, l'home les paraules del qual havien remogut el món, i ara estava a punt de veure'l en carn i os.

Quan Tolstoi va aparèixer, Xaliapin es va fixar en la seva veu lleugerament bategant i en el fet que, com que li faltaven dents, algunes lletres les pronunciava amb un cert sigmatisme (mala pronunciació del so "s"), cosa que provocava un so sibilant. L'emoció de Xaliapin per la proximitat de l'escriptor va augmentar quan aquest li va estrènyer la mà sense ostentació. Tolstoi, en veure'l tan jove, li va preguntar quant feia que actuava, i el músic va respondre amb veu trèmula.

Tot i que Rakhmàninov no era tan tímid, també estava emocionat. Tenia les mans tan fredes que li va xiuxiuejar al seu company: "si em diuen de tocar, no sé què faré. Tinc els dits entumits". Un moment després, Tolstoi li va demanar que interpretés alguna cosa al piano. Xaliapin estava tan agitat pensant que ell seria el següent que més tard no recordaria què havia tocat Rakhmàninov. La seva agitació va anar en augment quan Tolstoi, en haver acabat la música, va preguntar sense embuts: "digueu-me, aquest tipus de música té algun interès?".

A continuació va demanar a Xaliapin que interpretés una altra peça, i el baix va cantar Le Destin, una cançó que Rakhmàninov acabava de compondre, basada en la Cinquena Simfonia de Beethoven. El compositor el va acompanyar al piano. Els dos es van esforçar molt per donar-li a la peça tot el valor que tenia, però no van ser capaços d'endevinar si havia plagut a Tolstoi, que al principi no va dir res. Després va preguntar: "quin tipus de música és més necessària per a la humanitat? La música clàssica o la música popular?".