John Mayer (1977, Connecticut) és d’aquelles personalitats del món de la música que solen estar en el punt de mira, i sovint no per temes musicals precisament. Durant tota la seva trajectòria se l’ha criticat molt pels seus comportaments dins i fora els escenaris i ha estat més present a la premsa rosa que a les emissores de ràdio. El motiu: els nombrosos escàndols personals que l’han acompanyat des que es va anar obrint camí en aquesta indústria. El que més se li ha qüestionat han estat les relacions amoroses mantingudes amb altres celebritats com Christina Aguilera, Jennifer Aniston i Taylor Swift, que han acabat de manera poc amistosa. Un altre motiu és la interacció que ha tingut amb els mitjans de comunicació, ja que moltes de les declaracions fetes per Mayer no estan exemptes de polèmica.

Si ens centrem exclusivament en l’àmbit musical la cosa tampoc té gaire bon aspecte, i és que sovint s’ha etiquetat la seva música com a cursi i massa comercial. Cal esmentar també que va abandonar els seus estudis tot i ser admès a la Berklee College of Music, la prestigiosa universitat de música a Boston, on mai es va graduar. Tot i això, cal posar sobre la taula alguns fets que podrien desmentir tals acusacions, i és que Mayer ha publicat un total de nou discs en solitari, a més d’haver fet diversos projectes i col·laboracions amb artistes de renom internacional com B.B. King o Steve Jordan, entre d’altres. El mateix Eric Clapton va afirmar: “He is a master. I don’t think he even knows how good he is”, en referència a les habilitats de Mayer com a guitarrista. Cal afegir també que el seu palmarès compta amb un total de set Premis Grammys, encara que ell en conserva sis i mig, ja que en considerar injusta la seva victòria en la candidatura de Song of the Year l’any 2004, per sobre d’Alicia Keys, va decidir partir el trofeu en dos i entregar-li una de les meitats a la cantant.

Una qüestió afegida que el diferencia d’altres músics de l’escena actual és que ha passat per una infinitat d’estils diferents. Els primers dos discs, Room for Squares (2001) i Heavier Things (2003) són de naturalesa jazzística. Continuum (2006); considerat l’obra mestra de Mayer, és un excel·lent exemple tant per la producció com pel nivell musical, que s’emmarca sobretot en el blues. A partir d’aquí, cada gravació feta va en una direcció estilística pròpia. Battle Studies (2009) és un abanderament del rock, Born and Raised (2012) i Paradise Valley (2013) exploren la sonoritat del folk i del country, i així es podria continuar hores i hores.

John Mayer és aquell típic protagonista de la història el qual no amaga la seva mala conducta i comportament. I encara que en un principi sembli no guanyar-se-la, al final de tot plegat acaba rebent una atenció especial per part del públic. Tothom mereix una segona oportunitat.