Sibelius 2

By Hawa Sow Sarri - de desembre 08, 2021


Intèrprets:

- Orquestra:  Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

- Directora: Anja Bihlmaier

- Solista: Pablo Barragán (clarinet)

Lloc: Sala 1 Pau Casals, Auditori de Barcelona

Data i hora: 

- 18 de desembre a les 19h

- 19 de desembre a les 11h 




El programa es compon de tres obres orquestrals connectades entre si:  d’entrada, totes tres són d’autors escandinaus; així mateix, la primera i tercera, tot i estar situades lluny en el temps, comparteixen que els seus compositors, Tarrodi i Sibelius, es van inspirar en Itàlia per  la composició d’aquestes; la segona i la tercera que els seus compositors, Nielsen i Sibelius, eren coetanis i que aquest segon va desenvolupar una de les tècniques compositives del primer.  

 

Andrea Tarrodi (1981) és una compositora sueca formada principalment a Estocolm. Tan aviat com al 2011 Tarrodi va visitar els petits pobles de pescadors de Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso al Nord- Oest de la costa d’Itàlia, al Mar de Ligúria, va saber que volia compondre música sobre ells. Liguria descriu el camí a peu que connecta els diferents pobles a través de les muntanyes i les característiques de cada un.   

 

Carl Nielsen (1865-1931) va ser un compositor, director i violinista danès conegut per ser un dels més destacats del seu país. Al 1928, en el moment d’escriure el seu Concert per a Clarinet, dedicat al clarinetista Aage Oxenvad,  Nielsen estava passant per la pitjor etapa de la seva vida: tot i tenir èxit a Escandinàvia, considerava que no era prou reconegut a l’estranger, estava preocupat per la inestabilitat del món i sabia que li quedava poc temps de vida, tenia seixanta-tres anys.  Aquesta és una possible explicació per la batalla entre les tonalitats de fa i mi major al llarg d’aquest concert. Una altra hipòtesis és que Nielsen va voler representar la bipolaritat d’Oxenvad tot burlant-se dels seus constants canvis d'humor per mitjà de l'alternança entre les dues tonalitats anteriorment esmentades. 

El concert, un dels més rellevants del repertori clarinetístic del segle XX,  no utilitza l’estructura clàssica d’aquest tipus d’obra de tres moviments, sinó que consta d’un llarg sol moviment amb quatre temes diferents. L’estrena pública  del concert, l’11 d’octubre del 1928, va tenir bona recepció i va anar guanyant acceptació.

 

Jean Sibelius (1865-1957) va ser un compositor i violinista finlandès de finals del Romanticisme principis del Modernisme i del Nacionalisme finlandès . Sibelius es va inspirar per la seva Segona Simfonia durant un viatge per Itàlia. En un inici, volia musicar en forma de poema simfònic la Divina Comèdia de Dante. No obstant, va acabar per escriure una gran  simfonia a l’estil romàntic. Cada part està connectada amb la resta. Per exemple: els acords inicials són el motiu que es desenvoluparà durant l’obra. Aquesta tècnica ideada per Sibelius la desenvoluparia el seu contemporani Nielsen en obres com el Concert per a Clarinet, que, com s'ha dit, consta d'un sol llarg moviment i per tant, una sola part connectada entre si.  

En resum, hi ha tres connexions principals entre les obres d'aquest concert: pel que fa a tècniques compositives utilitzades, a la inspiració per part dels compositors  i a la procedència d'aquests. 



Webgrafia: (Recuperada el 20 de novembre del 2021)

Sibelius 2. L’Auditori.  

de https://www.auditori.cat/es/sibelius-2

Biography : Andrea Tarrodi. Andrea Tarrodi. 

de http://www.andreatarrodi.com/biography/

Liguria : Andrea Tarrodi. Andrea Tarrodi. 

de http://www.andreatarrodi.com/albums/40/

Carl Nielsen biografi. (2018, 8 mayo). Carl Nielsen Society.  

de https://www.carlnielsen.dk/gb/bio/#biography/

Barrett, G. The Musical World of Aage Oxenvad. Clarinet. 

de https://clarinet.org/wp-content/uploads/2016/03/Barrett-Abstract-1.pdf

Jean sibelius. Sibelius. 

de http://www.sibelius.fi/english/

  • Share:

You Might Also Like

0 comentaris