Quan es parla de música dels 2000, qui no pensa en Amy Winehouse i el seu disc Back to Black, títol també d'una de les cançons d'aquest segon i últim disc de la cantant britànica? I és que tant les dades com la crítica demostren el seu èxit: d'una banda, l'àlbum ha rebut crítiques generalment positives en part gràcies a les seves influències clàssiques de soul; d'altra banda, el CD va vendre més de 20 milions d'exemplars al món , va rebre cinc premis Grammy i al 2011 l'Official Charts Company el va anunciar com a "l'àlbum més venut en el Regne Unit al segle XXI".

Igual que Frank, el seu primer disc, llençat el 20 d'octubre de 2003, Back to Black també està escrit després d'una ruptura amorosa de la cantant. Frank havia tingut èxit: va arribar a estar en el número 13 de la llista d'àlbums del Regne Unit i Amy i el disc van rebre premis. A més, va rebre bones crítiques que remarcaven la seva "mirada freda i crítica" en les lletres i la comparaven amb veus com Sarah Vaughan o Macy Gray. Tot i així, Winehouse en una entrevista amb The Observer l'any 2004 deia no estar satisfeta amb el disc. 

Back to Black, format per diverses cançons i  cinc senzills, Rehab, You Konw I'm No Good, Back to Black, Tears Dry on Their Own i Love Is a Losing Game, el primer dels quals va ser el que va tenir més èxit, parla de la tristesa i el dolor de la cantant després de deixar-ho amb el seu exnòvio Blake Fielder-Civil, que la va deixar per tornar amb la seva exnòvia. Però això no és tot: aquesta ruptura també li va provocar una recaiguda en la depressió, les drogues i l'alcohol. Hi ha qui ha volgut veure aquesta recaiguda reflectida en el disc. De fet, "Black", també fa referència a una forma de l'heroïna, droga a la qual la cantant era obertament addicta. Tal com diu Winehouse en la cançó Back to Black , "You go back to her and I go back to black".   

L'àlbum combina estils com el soul, l'ska i el pop. Amy intenta deixar enrere les influències del jazz i el blues en el seu primer disc: “I’m not a jazz girl any more” deia en el diari britànic The Sun al 2006. Considerava que el jazz era massa elitista i això feia que la gent no l'entengués. Per aquest seu segon disc, Winehouse s'inspira en bandes i grups de noies dels 60's com ara  The Velvelettes o Shangri-Las. Observa que, encara que hi hagi altres grups del moment que s'inspiren en els 60's, ella és l'única noia que ho està fent. 

La cançó Back to Black al ser homònima de l'àlbum, potser és la que il·lustra més bé la temàtica del disc. La música va ser composta per Mark Ronson la nit després de trobar-se amb Winehouse i preguntar-li per les seves preferències musicals. Està en tonalitat menor i té un timbre simfònic, se senten instruments de corda fregada que li donen encara un to més dramàtic. La lletra, clarament autobiogràfica, va ser idea de la cantant. Pel que fa a la resta de cançons del disc, si bé la lletra en general és pessimista, l'harmonia, tonalitat i instrumentació no sempre són tant tristos: hi ha temes en tonalitats majors i amb un ritme més animat que no porten sempre cap a la malenconia. 

Igual que l'àlbum, el videoclip d'aquesta cançó té un caràcter ombrívol i obscur: està filmat en blanc i negre i la cantant, vestida de dol també, es dirigeix a un cementiri per plorar la seva pèrdua. En una de les escenes, Winehouse homenatja a una làpida on diu: "Aquí hi ha el cor d'Amy Winehouse".

Així doncs, estem davant un disc profundament personal on Amy Winehouse ens mostra amb total sinceritat la seva cara més fosca i trista. Amy destaca a més, per ser una de les dones pioneres en rescatar les tendències musicals dels 60's. D'aquesta manera, trobem dos retorns: a l'època fosca de la cantant i a l'estil dels 60's.  

 

 Fitxa tècnica:

- Títol del CD: Back to Black

- Intèrpret principal: Amy Winehouse

- Compositors: Amy Winehose i Marc Ronson

- Data i lloc de publicació: 4 d'octubre de 2006 (Regne Unit)

- Discogràfica: Island

- Estil: Soul, Ska, Jazz

   

Webgrafia:

Iturbide, S. (2020, 28 octubre). Canciones con historia: La triste realidad detrás de Back to black de Amy Winehouse. Onda Cero. Recuperat el 15 de novembre del 2021, de

https://www.ondacero.es/programas/mas-de-uno/audios-podcast/canciones-historia/triste-realidad-back-black-amy-winehouse_202010285f9917102416a60001fca1ec.html

Johnston, M. (2016, 27 octubre).Amy Winehouse’s «Back to Black»: 10 Things You Didn’t Know. Rolling Stone. Recuperat el 15 de novembre del 2021, de 

https://www.rollingstone.com/feature/amy-winehouses-back-to-black-10-things-you-didnt-know-104287/

Amy Winehouse - Back To black | Beyond The Lyrics. (2019, 23 abril). Story of Song. Recuperat el 15 de novembre del 2021, de

https://storyofsong.com/story/back-to-black-2/

Klein, J. (2007, 28 marzo). Amy Winehouse : Back to Black | 6.4. Pitchfork. Recuperat el 15 de novembre del 2021, de 

https://pitchfork.com/reviews/albums/10032-back-to-black/

Garrán, D. (2020, 23 julio). Back to Black; el corazón roto de Amy Winehouse hecho canción. LOS40. Recuperat el 15 de novembre del 2021, de

https://los40.com/los40/2020/07/23/los40classic/1595504191_663623.html

Back to Black by Amy Winehouse. Song Facts. Recuperat el 15 de novembre del 2021, de

https://www.songfacts.com/facts/amy-winehouse/back-to-black