Hi ha gent que va al metge molt tranquil·la i mentre espera pensa en les seves coses sense cap problema; però hi ha un altre tipus de persona que, ja sigui perquè espera els resultats d'una prova o simplement per una qüestió de caràcter, seu amb nerviosisme i mou el peu o un dit obsessivament. El que necessita aquest segon grup de persones és oblidar-se de la situació que té davant, i això definitivament no s'aconsegueix amb una música insubstancial i repetitiva. Entenc que podria resultar disruptiu punxar hard rock a tot volum, però segur que es podrien trobar alternatives.

Diversos estudis han demostrat que el simple fet d'escoltar música en un context mèdic redueix l'estrès, la pressió sanguínia i el cortisol, entre d'altres. Aquests són, sens dubte, resultats molt positius a nivell físic però, ja que es donen amb qualsevol estil de música, seria encara millor permetre que els pacients escoltessin la música que personalment els tranquil·litza o els permet abstraure's durant una estona, ja que l'art sempre va a gustos. Això es podria fer a través d'enquestes, playlists col·laboratives en consultes petites, o amb silenci, permetent que cadascú decideixi si vol o no utilitzar auriculars.

Un avantatge afegit al fet de permetre que el pacient triï la seva pròpia música és la sensació de control que això provoca. La impotència és un sentiment normal davant de possibles diagnòstics difícils, i aquest mínim gest proporcionaria confiança i comoditat. Malgrat tot, si aquesta opció no fos possible, els resultats de 33 estudis demostren que la majoria de gent prefereix la música clàssica a l'hora d'alleugerir la tensió. En conseqüència, seria preferible emetre aquest tipus de música que obligar els pacients a suportar la música lounge.

Per acabar, si ens posem elitistes, aquest tipus de música és un intent barat d'imitar el jazz, amb cercles d'acords repetits fins a l'infinit i una bateria composta principalment de caixa i hit-hat. Una simple cerca ("música de sala d'espera") ens proporciona centenars de playlists eternes que contenen peces indistingibles. Així doncs, ni tan sols les seves característiques musicals ens permeten veure el valor de la música lounge.

En conclusió, si l'objectiu és el benestar del pacient, cal trobar una alternativa a la música lounge, tenint en compte els trets estilístics esmentats i les conseqüències que provoca en algunes persones. Una possibilitat seria permetre la tria per part del pacient. Si això no és possible, els estudis ens donen una solució: la música clàssica.

Fonts