Si molts compositors no han estat reconeguts fins molts anys (i fins i tot segles) després de la seva mort, el cas de Gioachino Rossini ha estat una excepció. Ja en la seva època se’l va considerar com un dels grans compositors d’òpera a Italia, i encara en l’actualitat les seves obres són de les més escenificades i han entrat a formar part del repertori de tot cantant. 

Però Rossini no sols ha passat a la història per La Cenerentola, El barber de Sevilla o Guillaume Tell (entre d’altres). El podem trobar en els llibres de música, però curiosament també en els de cuina. I és que el reconeixement dels seus contemporanis li va permetre dedicar-se a una de les seves grans aficions: la cuina, en la qual també va destacar. 

Sovint organitzava sopars amb els artistes i músics de l'època. Compositors com Liszt, Gounod, Verdi, Rubinstein o Saint-Saëns, i artistes i escriptors com Gustave Doré i Alexandre Dumas van poder gaudir dels seus plats.

Es diu que Rossini sols va plorar dues vegades a la seva vida. La primera, quan es va assabentar de que el seu pare havia mort; i la segona, quan estant en un vaixell se li va caure per la borda un plat: gall d’indi amb trufes. Era un gran cuiner i tot un gourmet, i sentia especial devoció per les trufes, a les que considerava com “el Mozart dels bolets”. 

D’ell no sols ens han arribat les seves obres musicals, sinó també les seves receptes, entre les quals destaca els canelons a la Rossini (que per suposat, es clar, porten trufa). 

Font: 

Simeone, Nigel. Paris: A Musical Gazetteer. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2000.

Irene Hernandez