L’orquestra barroca Vespres d’Arnadí nasqué el 2005 a l’Esmuc. Ho feu de la mà de l’intèrpret de baix continu Dani Espasa —actual professor d’Improvisació i Cambra a l’Escola— i de l’oboista Pere Saragossa —catedràtic d’oboès històrics del Conservatori Superior de Castelló. Ambdós formaven part de la primera promoció de l’Escola, la qual es graduà aquell any. Segons indica la seva pàgina web, té per objectiu “oferir versions plenes d'emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics.”

Des de llavors ha desenvolupat una carrera ascendent que l’ha portat a escenaris d’arreu de l’estat i d’Europa. Ha combinat l’activitat concertística amb l’enregistrament de tres discs: "Pièces de Simphonie" de Charles Desmazures, “Missa en Re Major” de Josep Mir i Llussà i “Anna Maria Strada” de Händel. Tots tres es poden adquirir a través del seu web.

Dani Espasa em comenta que si els musicòlegs i altres músics d’antiga no haguessin fet d’un temps ençà tanta feina en la recerca de “nous” autors i peces, els seria més fàcil poder confeccionar un programa equilibrat d’obres més canòniques i noves descobertes —un dels seus eixos ideològics

Un altre apunt curiós és el seu nom. Prové de la unió dels conceptes Vespres —que recorda els concerts que al segle XVIII eren habitualment oferts a aquesta hora com a postres dels sopars distingits de nobles i burgesos— i Arnadí —nom d’una de les postres més antigues del País Valencià, feta a base de carabassa, sucre i ametlles.

Des de l’estiu de 2016 organitzen a l’emblemàtica església de Sant Felip Neri de Barcelona un festival de música barroca. En les seves dues edicions ha tingut molt d’èxit tant de públic com de crítica. Si la primera va tenir per eix temàtic la Venècia de Vivaldi i alguns autors catalans que hi havien estrenat, el d’aquest any ha estat dedicat a Händel, un autor que la formació ha sovintejat al llarg de la seva trajectòria.

Sense dubte, és una formació que, des de la seva creació, ha anat creixent i consolidant-se en l’univers musical català i europeu tot buscant un segell propi. Un d’aquells conjunts que s’ha de seguir.

López Rossell, César. “Aires venecianos en Sant Felip Neri”. El Periódico. 24 de juny de 2016 (actualitzada el 27 de juny 2016). Disponible a: http://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20160624/marta-infante-vespres-arnadi-sant-felip-neri-5227381 (consulta: 17 de novembre de 2017).

Pérez Senz, Javier. “Primicias barrocas”. El País. 19 de juliol de 2016. Disponible a: https://elpais.com/ccaa/2016/07/17/catalunya/1468783161_615818.html#?ref=rss&format=simple&link=link (consulta: 17 de novembre de 2017).

Revista Musical Catalana. “Recreant la lluminositat de la Venècia del XVIII”. Revista Musical Catalana. 15 de juliol de 2016. Disponible a: http://www.revistamusical.cat/recreant-la-lluminositat-de-la-venecia-del-xviiii/ (consulta: 17 de novembre de 2017).

Vega, Aina. “Vespres d’Arnadí: Rigor i creativitat”. 440 clàssica, núm. 28 (febrer de 2016), 30-31. Disponible: a: http://www.vespresdarnadi.com/images/critiques/440Clàssica_num28-VespresdArnad%C3%AD.pdf (consulta: 17 de novembre de 2017).