Els premis Grammy, originalment anomenats
Gramophone, són una distinció atorgada per l’Acadèmia Nacional
de les Arts i les Ciències de la Gravació per a donar un reconeixement a una fita destacada
en la indústria musical a un artista en concret. La cerimònia d’entrega anual
compta amb actuacions d’artistes, discursos d’aquests i presentacions d’aquells
premis suposadament merescuts. Es porta fent als Estats Units des del 1959, inclou
una suma de 105 premis en 30 gèneres de música diferents i és a nivell mundial.
Els guanyadors són escollits pels mateixos
membres de l’Acadèmia de Gravació. Qui pot assegurar que una persona del
tribunal no sigui amiga d’un artista? És casualitat que aquest any Adele sigui la segona vegada consecutiva que
guanya les cinc categories a les que estava nominada passant per davant a Beyoncé? Pel motiu que sigui –segurament
econòmic- ha sortit així. Ambdues són artistes amb un gran talent, però, per
què se les ha de reconèixer amb uns premis? Adele és millor per aquest triomf
històric? Beyoncé és pitjor per no haver-lo obtingut?
Molts artistes es poden sentir atacats veient
com Taylor Swift sempre s’ho emporta tot i no té ni la meitat de camí
recorregut que Eminem, per exemple. La majoria de persones que hi ha en aquella
sala, el seu art es veu compromès pel fet que ells estan pensant en allò, que
estan amb l’esperança d’aconseguir aquell premi.[JP1] I de què és aquest premi donat per qui? És com si pensessin que és un
regal donat pels déus històrics de la música. I, en canvi, no sabem ni el nom
dels votants. Com a institució que celebra les obres artístiques dels músics,
dels cantants, compositors, productors i especialistes tècnics, hem arribat a
esperar que els Grammys mantinguin tots els valors i que reflecteixin el millor
de la música que neix de la nostra cultura. Però, desafortunadament, l’entrega
dels premis s’ha convertit en una sèrie d’hipocresies i contradiccions. Ens fa
preguntar-nos per què aquella recompensa va dedicada a un artista, i per què no
a un altre.
Crec que els Grammys no són més que una
màquina gegant de promoció per a la indústria de la música. Es dirigeixen a un
públic d’intel·ligència baixa i alimenten les masses. No es dediquen a honrar
les arts o a les creacions d’artistes. És el negoci de la música celebrant-se a
ell mateix, això és bàsicament del que es tracta.
.png)
.png)
0 comentaris