GRAN CONCERT PER A LES PERSONES REFUGIADES: Emoció i reivindicació es van ajuntar amb força en una velada per a la història del Palau Sant Jordi
By Clara Iniesta - d’abril 24, 2017
La
passada nit de l’11 de febrer es van reunir al Palau Sant Jordi de Barcelona
15.000 espectadors per veure el concert solidari organitzat per la campanya Casa nostra, casa
vostra per reivindicar l’acollida de
refugiats a Catalunya. El nombre de voluntaris que van participar en la
campanya i en el concert és d’aproximadament 300 persones, i s’inclouen
artistes com: Lluís Llach, Antonio Orozco, Txarango, Manolo García, Amaral, Macaco, Joan Manuel Serrat, i molts més.
L’espectacle
va començar amb una obra de Haydn interpretada per l’orquestra simfònica de l’Esmuc, la coral Càrmina i Núria Graham com a solista, mentre cantava “Ens
tanqueu totes les fronteres perquè ens teniu por”. Entre cançó i cançó, van
haver discursos plens d’impotència, de ràbia, d’esperança i de solidaritat de Toni
Borrell, Jordi Évole i Òscar Camps. Quan parlava Évole, va cridar: “la
ciutadania ha tornat a demostrar que va molt per davant de les nostres
autoritats” i “aquest no és un problema de
competències, sinó d’incompetències”. El públic es va posar eufòric i
van començar a repetir amb fúria: “prou excuses, volem acollir”.
Es
va poder gaudir d’un palau il·luminat quan Lluís Llach va pujar a l’escenari cantant
“Que tinguem sort”, i més tard, per acompanyar la cançó “Com plora el mar”, de Joan Dausà. Mentre cantaven, estaven narrant
una desgràcia d’un immigrant de camí a Europa, que va perdre un fill ofegat. I
la millor manera de representar-ho va ser amb la col·laboració d’un home dins d’una
peixera, fent veure que s’estava ofegant. Aquesta performance va ser dura i alhora realista; per tant, va servir als
polítics per ser més conscients del que estan permeten. Fins i tot alguns es
van aixecar de la seva platea amb el
seient reservat, i van marxar de l’acte.
Van
fer un muntatge interessant i molt complet: hi va haver una mica de tot, des de
música africana i flamenc fins a colles de castellers. I el que encara ho ha
fet més especial va ser una connexió que es va realitzar en directe des de
Grècia al final del concert amb persones refugiades. És sorprenent que aquesta
trobada fos iniciativa de dos joves voluntaris i al final s’hagi pogut fer
realitat. Altra vegada Catalunya ha demostrat que és solidària i empàtica, i
els cèlebres que hi van col·laborar, per al meu gust, són autèntics. Dins al
palau es podia respirar il·lusió i tristesa, esperança i guerra: una combinació
d’emocions potents, que tots esperem que prompte donin fruits a les sales de la
Generalitat.
.png)
.png)
0 comentaris