Aquest passat dimarts 11 d'octubre, va ser la segona sessió de convidats al seminari de musicologia. Activitat oberta a tothom, on van acudir els estudiants del seminari, uns cinc

El seminari en aquest cas, va rebre la Kendra Stepputat, musicòloga a «Institut für Ethnomusikologie. Universität für Musik und Darstellende Kunst Graz», on ha realitzat el doctorat sobre el gamelan de Bali.

L'activitat va tindre lloc a l'aula 354 on van acudir els alumnes de l'assignatura «Seminari de Musicologia» i unes 6 persones més, alguns de l'escola, i altres de fora de l'escola. La conferenciant va ser presentada i convidada per l'Horacio Curti, professor de l'Esmuc.

El tema de la conferència era la Coreomusicologia, amb un exemple en concret, "The  tango-danceability of Music in European Perspective" ; un treball de recerca que està realitzant actualment sobre la dansabilitat del tango.

Al començament de la conferència, es va explicar que la coreomusicologia, malgrat que s'està treballant des de fa un temps en temes al voltant d'aquesta disciplina, és un terme relativament nou, que estudia la relació entre so i moviment. Es va explicar que és un camp que no s'ha estudiat gairebé i que pot donar moltes possibilitats.

Es va parlar de la sincronització del ball tango amb la música, de la seva coordinació, i de com la música i la dansa, afecta un a l'altra i de com estan fortament connectats. Es va centrar en el tango, però també relacionant-lo amb altres exemples de danses o acompanyaments.

Es van introduir les parts del treball realitzat en el seu estudi, dividint-lo en 3 parts, recerca analítica, on s'estudien partitures, música, i la correspondència amb el ball; recerca artística, on entre altres està la pròpia pràctica del ball; i recerca amb ajuts de tecnologia, on es va monitoritzar el ball del tango, posant unes marques al cos, i obtenint dades per ordinador.

Per últim, es van senyalar algunes dissertacions, articles i tesis que s'han fet fins al moment sobre la coreomusicologia i els seus autors, comentant-les i donant la seva opinió.

En definitiva, la presentació, acompanyada d'un «powerpoint» i de diferents vídeos explicatius, va transcórrer amb un llenguatge senzill, i un to proper; on estudiants i participants van poder anar fent preguntes al llarg de la ponència, de durada aproximada d'un hora, amb un espai extra de torn de preguntes reservat al final, per concloure finalment la conferència amb un fort aplaudiment.