...la història d'un avi que va anar a Cuba a bordo del
millor vaixell de guerra de la flota d'ultramar. Un avi que, tal com ens
recorda l'havanera, és el meu, és el nostre. Perquè inexplicablement – bé,
podríem intentar fer un estudi perquè ho fos, d'explicable, però això ja són
figues d'un altre paner i d'un altre escrit – quasi per tot arreu de Catalunya
algú et respondria un solemne «a bordo del Català» si t'arranquessis a cantar
el primer vers de la famosa cançó. Entre d'altres coses, emblemàtica. Això és
el que és aquesta cançó que potser no saps on l'has après, però ben segur que
forma part d'aquell repertori que cantat a la vora del mar, en una nit d'estiu,
et sona molt millor.
Però si parlem d'emblemes hem de parlar necessàriament
d'alguna cosa a la qual representa. En altres èpoques afirmaríem que és símbol
del poble català, quasi un Poble convertit en una espècie d'entitat amb
barretina. Avui dia aquest terme tan corrent no és del tot pràctic, sinó que
seria més correcte (i amb menys olor de romàntic) referir-nos a un sentiment
identitari català. Essent l'avi mariner una expressió i un vehicle d'aquesta catalanitat
construïda, que no per estar en plànol de les percepcions esdevé menys real
ni actua amb menys força. De tota manera, endinsar-nos en aquest tema espinós
(ah, santes espines!) ens allunyaria del propòsit original que sembla
resistir-se a aparèixer en aquesta breu part introductòria. El perquè
s'ha convertit en el nostre avi, el de tots, seria una qüestió d'allò més
interessant de respondre. Però abans ens cal una altra resposta: qui és aquest
nét i què és el que ens narra?
Josep Lluis Ortega i Monasterio és el
suposat autor de la nostra havanera (alguns estudis han contradit que sigui
així, però en tot cas, no donem cap opció com a definitiva). El que sí és segur
és que la cançó és un homenatge als morts en la guerra de Cuba (1879),
conflicte que confrontà espanyols i cubans per la independència d’aquests
darrers. A partir d’aquí, cal remarcar que El
meu avi és una creació literària, la qual cosa vol dir que no és una
crònica històrica malgrat inspirar-se en un fet real. El resultat d’això és que
els petits detalls que s’afegeixen o es canvien esdevenen molt interessants.
Per exemple?
La lletra fa referència a un vaixell
de guerra, un buc que va trencar el bloqueig de la marina nord-americana a Cuba
diverses vegades. Malgrat anomenar-se El
Català en l’havanera, el seu vertader nom era El Montserrat, una transformació que lliga amb el fet de
representar aquesta catalanitat. Encara ho fem més local quan una mica més
endavant se’ns fa referència a que els mariners són de Calella de Palafrugell,
municipi on el gènere de l’havanera s’ha cultivat molt. Precisament, els mariners
canten havaneres i beuen cremat, fet que no es correspon amb la realitat
històrica ja que aquesta tradició s’implanta posteriorment... però d’aquesta
manera, la tradició s’afirma i se li confereix un passat situat més endarrere. D’altra banda, la temàtica de la cançó també
resulta curiosa. La guerra de Cuba fou una guerra per una colònia espanyola, en
la que sí que hi participaren catalans, però en aquella època el sentiment de
pertinença a un territori català era molt menys accentuat. Per tant, no és un conflicte
on especialment els catalans hi estiguessin representats. Però tot i així, l’havanera
representa una identificació amb un passat imaginari, amb una pàtria catalana.
Aquesta és la nostra història, sembla que ens digui, una història de sacrifici
per dret propi i no només con una part més del territori espanyol.
Per últim però no per això menys
important, la data de composició de l’havanera: 1968. Curiosament, és del mateix
any que l’Estaca de Lluis Llach, tot
un símbol de lluita contra el franquisme i del sentiment català. Penso que ambdues
han esdevingut un element vist com a propi: tal i com la gent s’aixecava i es balancejava
quan s’interpretava El meu avi en la
seva època, el seu caràcter simbòlic, d’himne, perdura fins als nostres dies.
.png)
.png)
.png)
