Musicologia al taller

Feia estona que mirava el blanc i negre d'aquelles tecles que semblaven no acabar mai. El temps passava com si no passés. Estava asseguda i les notes de la partitura giraven en espiral dins del seu cap. Odiava tocar aquella peça perquè, quan ho feia, li venia una olor de podridura negra que acabava amb la seva paciència i voluntat de seguir assajant una peça tan repugnant com aquella.
"Contemporània, buscar la bellesa dins la lletjor..." La Teresa recordava una i altra vegada les paraules del seu professor. I mentre les pensava, anava sentint com un nus a l'estòmac creixia fins gairebé marejar-se. 
Va tancar els ulls amb l'objectiu de calmar la sed de sortir corrent d'aquella  habitació asfixiant que li queia a sobre. Va respirar profundament. Va respirar molt profundament, i poc a poc, deixà caure els seus dits sobre les tecles com qui prova de tocar un nadó sense voler-lo despertar.
Sonà el primer acord. Sonà com una espurna blanca dins d'aquella cambra plena d'aire asfixiant, que lentament va anar fent-se camí
a través de la negror fins arribar a tocar la Teresa, provocant una tremolor de músculs, desfent el nus de l'estómac, esvaint el mareig.


La peça més repugnant, la més odiosa, va passar a ser la interpretació més bella.

La compressió és el procés mitjançant el qual es redueix el marge dinàmic de la senyal, concentrant el màxim la informació i evitant els extrems. I això és el que fa Bon Iver amb les emocions. En un univers molt propi, molt simbòlic i molt artesanal, les cançons del grup americà es construeixen  com un iceberg emocional, com un oceà aparentment tranquil, calmat en la superfície però amb una força, una una vida i una història increíblement intenses un cop t'hi summergeixes.

Ens abandona, ens deixa vulnerables, ens consciencia de la realitat. Van obrir el 1928 i des d'aleshores han comerciat discos a tot el món, tresors que no es poden trobar a qualsevol lloc. Set anys després d'haver rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, Discos Castelló tanca.

Des del carrer Tallers al Raval de la capital catalana, el local havia allotjat, a grans trets, dos tipus de clients, un dels quals, insòlit. És aquell romàntic, rebel, rocker que, contemplant les novetats, és capaç d'escollir el que creu que pot ser un disc interessant segons el dibuix de la portada. L'altre client és el melòman, friki, enamorat de la música que, sabent perfectament on es troba cada gènere musical, pregunta igualment a l'encarregat si tenen un disc determinat que no troba enlloc més.

Discos Castelló ha estat acollint aquests dos tipus d'usuaris i un extra de turistes despistats. Però fa uns anys que la pirateria d'Internet -sigui legal o il·legal- ha captat el consumidor romàntic, que li és més fàcil aconseguir la música des de casa seva. Així doncs, aquest fet despulla l'establiment i l'abandona a l'atzar dels turistes i als fanàtics melòmans.

Ara on comprarem els discos que només trobàvem allà? La Casa Beethoven dels discos. Una mena d'Ikea per qualsevol benentès. Ho lamento i em sap greu i els trobaré a faltar.