Ens abandona, ens deixa vulnerables, ens consciencia de la realitat. Van obrir el 1928 i des d'aleshores han comerciat discos a tot el món, tresors que no es poden trobar a qualsevol lloc. Set anys després d'haver rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, Discos Castelló tanca.

Des del carrer Tallers al Raval de la capital catalana, el local havia allotjat, a grans trets, dos tipus de clients, un dels quals, insòlit. És aquell romàntic, rebel, rocker que, contemplant les novetats, és capaç d'escollir el que creu que pot ser un disc interessant segons el dibuix de la portada. L'altre client és el melòman, friki, enamorat de la música que, sabent perfectament on es troba cada gènere musical, pregunta igualment a l'encarregat si tenen un disc determinat que no troba enlloc més.

Discos Castelló ha estat acollint aquests dos tipus d'usuaris i un extra de turistes despistats. Però fa uns anys que la pirateria d'Internet -sigui legal o il·legal- ha captat el consumidor romàntic, que li és més fàcil aconseguir la música des de casa seva. Així doncs, aquest fet despulla l'establiment i l'abandona a l'atzar dels turistes i als fanàtics melòmans.

Ara on comprarem els discos que només trobàvem allà? La Casa Beethoven dels discos. Una mena d'Ikea per qualsevol benentès. Ho lamento i em sap greu i els trobaré a faltar.