És
la vigília de l’examen. Cansat i carregat, s’asseu a una de les taules del fons
i hi deixa tots els llibres i llibretes que necessitarà per l’estudi. Per què
ho ha deixat per l’últim moment? Obre el manual, respira fons, agafa un llapis,
comença a llegir.
De
sobte, l’eco d’un walking d’un baix
elèctric fa vibrar el terra i les parets i la taula. Inevitablement, el seu cap
va seguint l’harmonia del blues. Un
gran esfoç ha de fer per reprendre la lectura i concentrar-se de nou.
Una
línia, un paràgraf, una pàgina, a poc a poc va avançant i prenent apunts. No
triga gaire a deixar de sentir el combo del pis de baix: un exèrcit de nens
cridaners que avui van a escoltar l’OBC a l’Auditori conquereixen el pati de
sota de la biblioteca i el converteixen
en una autèntica olla de grills.
Mira
el manual, respira fons, busca la frase on s’havia quedat. Som-hi. Quasi ni es
distreu amb l’ària que taral·leja la noia que seu al seu costat, quasi ni
s’immuta amb el ritme que es pica a la cuixa el company que seu davant. Ja
sembla que tot plegat tira milles quan la baralla entre un professor i la
fotocopiadora ofereix tot un concert de xiulets, tacos i papers estripats.
.png)
.png)
0 comentaris