En aquest escrit us vull parlar d’un petit fet que em va passar no fa gaires dies.

Passejant per una fira d’artesania per Bellver de Cerdanya, on m’agrada passejar i deixar passar el temps vaig fer un retorn al passat que feia molt temps que no em passava. I va ser al sentir un soroll. Passant per davant d’un sabater que estava treballant fent espardenyes em vaig quedar embadalit davant de la destresa d’aquell home. I, just en aquell moment darrere meu vaig sentir el soroll d’un motor de torn de fusta. Ja només sentir el soroll el cap em va fer bot i em va desconnectar del món en aquell instant.

Feia anys que no el sentia. Només l’havia sentit al taller quan estudiava fusteria i era el que més m’agradava de tot el que fèiem. Un clic del botó verd d’engegada i sentir com el motor es revoluciona ràpid i la corretja de cuir sona a cada volta que fa.

Va ser per mi un temps llarg, però físicament va ser poc. Vaig fer un retorn al passat molt breu però molt intens. I el més sobtat de tot és que aquest petit viatge a través d’aquell soroll em va despertar la resta dels sentits d’una manera molt aclaparadora. Sentint aquell soroll vaig poder recordar l'olor que fan les diferents fustes quan les treballes, fins i tot la petita olor a cremat quan treballes amb massa força. Vaig poder notar el tacte de les eines de torn de mànec llarg tant amb les meves mans com quan l’eina toca la fusta per a desbastar-la o polir-la per a una perfecta presentació. Fins i tot vaig arribar a notar el gust de la pols de fusta que se’t fica a la boca i que no pots controlar. I amb tot això junt vaig poder veure la fusta a treballar i tot el procés que havia fet la fusta abans d’arribar fins al torn, just abans de ser treballada.

Un viatge sencer, per tots els sentits, que va començar per el soroll d’un clic del botó d’engegada i el soroll de la corretja de cuir sonant a cada volta que feia.