Sóc
la Maria Traver Brizzolis, estudiant de Musicologia de segon curs.
Des de ben petita la meva relació amb la música és molt estreta,
ja
que als
dos anys em van diagnosticar una bronquitis que em va perforar els
timpans. Després d’una operació , el metge em va recomanar anar a
musicoteràpia, em vaig sotmetre al mètode Tomatis, que actua sobre
el sistema sensiomotor, lingüístic, cognitiu i
emocional. És així com vaig començar a parlar i escoltar sense
llegir els llavis. Més tard, als 12 anys em van fer una
timpanoplàstia perquè el timpà dret seguia perforat, així que
després d’aquesta segona operació tot està correcte, encara que
sempre m’acompanyarà el tinnitus.
Vaig
començar els meus estudis musicals tocant la flauta travessera però
aviat vaig canviar-la pel cant clàssic. En acabar el grau
professional, vaig estudiar el Foundation Certificate in Musical
Theatre a l'Institute
of the Arts Barcelona, amb una gran quantitat d’hores de dansa
(ballet, jazz, claqué, contemporani, hip hop...), de teatre i de
cant però vaig trobar molt a faltar la música i llavors em vaig
adonar de que allò no era per mi. Vaig prendre la decisió de buscar
una altra cosa que sí
m’agradés
i de sobte vaig trobar-me a les proves d’accés a Musicologia de
setembre de 2016.
En
resum, un seguit de coincidències són les que m’han portat a mi
fins aquí, per això el que m’enganxa de la musicologia és
trobar, analitzar i reflexionar sobre les petites coses que ens han
fet el present i sobre les que ara construïm el futur.
Una
frase que m’apassiona: “El ruido molesta cuando lo ignoras,
fascina cuando lo escuchas”, la vaig llegir a El Ruido Eterno
d’Alex Ross.
.png)
.png)
0 comentaris