Estem a dia 30 de setembre, un dia abans que els catalans poguessin decidir
el seu futur. Ens situem a Alforja, un municipi del Baix Camp, a la plaça
major.
A les dotze en punt s’inicià un silenci sepulcral fins que se sentí el piular
d’un flabiol per iniciar una ballada de sardanes. Les sardanes varen seguir el
seu curs amb melodies alegres, acompanyades de dansaires que les anaven
acompanyant.
Hi va haver sardanes per a tots els gustos: modernes per la gent més jove
amb tendències més trencadores i diferents de les sardanes de sempre, clàssiques
de sempre per la gent més gran que se sent aferrada a les melodies de la seva
joventut i no podien oblidar la sardana dedicada al poble.
En finalitzar la ballada habitual de sardanes, els músics van fer l’anunci
d’una última peça musical com a bis. L’obra seleccionada fou Els Segadors. Segons
els artistes que l’havien anunciat, l’objectiu d’aquesta peça era reafirmar els
sentiments catalans i animaven la gent a participar en l’acte de l’endemà arreu
tot Catalunya.
Quan van començar a sentir-se les primeres notes dels Segadors també es van
sentir algunes persones que tímidament cantaven la lletra de la cançó. A poc a
poc es va anant unint més gent, creant un ambient de germanor entre tots els
habitants del poble.
Podíem observar com tots els habitants del poble, fossin de la ideologia
que fossin, tinguessin l’edat que tinguessin, tots es van unir per a cantar un
mateix himne. Finalment, es van sentir les últimes notes que marcaven el final
de la peça musical. En finalitzar hi va haver un silenci, els habitants del
poble van aplaudir els músics i després molts d’ells es van abraçar en senyal
d’afecte.
Seguidament, es van començar a sentir diverses veus que deien “votarem”,
defensant el seu dret a decidir per Catalunya el dia vinent. I així va
finalitzar l’acte que s’havia organitzat a Alforja en honor a la jornada que
estava per venir.
.png)
.png)
0 comentaris