Presentació fabulosa dels cants de Verbena al C.A.T
By Marta Torrella - d’abril 06, 2016
El passat
diumenge 13 de març, el duo format per la cantant badalonina Maria Arnal i el
guitarrista de Flix Marcel Bagès actuà al Centre d’Art Tradicionàrius de
Barcelona. El concert de presentació del disc Verbena va omplir l’auditori del centre gracienc.
I és que la
parella de músics van oferir un delicat espectacle ple de cants de batre i de
treball, de fandangos i jotes, de cants de lluita i nanes extretes d’arxius i
fonoteques, que van commoure un públic totalment entregat.
Membres de
Compartir Dóna Gustet -col·lectiu multidisciplinari que treballa per la cultura
popular- Maria Arnal i Marcel Bagès van debutar l’octubre de 2014 tocant a les
festes del carrer Pescadors de la Barceloneta. Un any més tard arribà el seu
primer EP, Remescles, acoples i melismes,
on van sorprendre’ns amb cançons i polifonies populars acompanyades per slides, aires de free jazz i pinzellades de post-rock
de guitarra elèctrica.
El nou disc, Verbena, no es queda curt. Al concert
que ens ocupa van tocar-hi tots els temes que integren aquest nou àlbum amb una
fidelitat i una delicadesa magistrals. En la veu melismàtica de la cantant
badalonina, bressolada en la sòbria sensibilitat del guitarrista de Flix, la
cançó popular sembla acabada de néixer.
Però una de
les coses que van fer d’aquest concert una experiència per recordar va ser
l’explicació que oferiren de l’origen de les diverses peces que presentaven.
Entre el públic s’hi trobaven amics i col·laboradors, també músics o
historiadors, que posaren en context les lletres i melodies que Arnal i Bagès
posteriorment han reinterpretat.
Per exemple,
la “Cançó del taxista”, una jota recuperada del cançoner Canciones de
la resistencia española del 1963; el “Ball
del vetllatori”; la “Cançó de la Marina Ginestà”, en honor a la
miliciana i periodista, una copla que l’actriu Carola Yonmar va invetar durant el seu
viatge d’exili cap a la República Dominicana, la “Cançó del farigoler”, extreta d’una gravació de Lomax dels anys 50.
Oferiren un bis que acabà d’enlairar la intensitat del concert: la “Cançó a l’Ovidi”, a partir del cant “A la vida” d’Ovidi Montllor. Tot plegat va ser una lliçó magistral de magnífica creativitat i sensibilitat estentòria en un concert plenament convincent.
Oferiren un bis que acabà d’enlairar la intensitat del concert: la “Cançó a l’Ovidi”, a partir del cant “A la vida” d’Ovidi Montllor. Tot plegat va ser una lliçó magistral de magnífica creativitat i sensibilitat estentòria en un concert plenament convincent.
.png)
.png)
0 comentaris