El vestíbul gaudia d’un silenci omplert de murmuri, crits i
rialles. Es percebia un ambient de tensió agradable, fruit dels nervis de qui espera
alguna cosa, mesclats amb la il·lusió de qui espera alguna cosa bona. Esperàvem
tots plegats a en Paquillo García.
Eren les 20h del vespre, i la majoria de persones que esperaven
impacients en aquella sala, venien de passar un dia de celebració. Era 28 de
febrer, el dia d’Andalusia. Prèviament
es va fer un acte d’ofrena floral en nom d’Andalusia i totes les persones
vinculades amb ella. Posteriorment, s’oferia aquest concert com a cloenda de
tota la celebració.
Partint d’aquesta informació no podem contemplar el concert valorant tant sols la gran admiració cap a aquest avançat músic, sinó cal tenir present el significat que probablement va tenir per totes aquestes persones. Per poder entendre’l en la seva totalitat, és necessari entendre abans el vincle emocional que mantenen amb aquesta música. Terrassa es caracteritza per abarcar un nombre molt elevat de cultures i procedències diverses, situades als diferents barris de la ciutat. Entre aquestes, hi ha un gran nombre de persones vinculades i provinents d’Andalusia fruit dels moviments migratoris dels anys 60 i la descendència que aquesta ha deixat. En tots aquests anys, la majoria s’han anat establint a la ciutat, o pels voltants. Tot i així, l’arrelament de moltes persones amb la cultura natal és molt fort, i com a resultat d’això, hi ha un apropament d’aquesta cultura a la quotidianitat d’aquestes persones, tot i que a molts kilòmetres de distància física.
Partint d’aquesta informació no podem contemplar el concert valorant tant sols la gran admiració cap a aquest avançat músic, sinó cal tenir present el significat que probablement va tenir per totes aquestes persones. Per poder entendre’l en la seva totalitat, és necessari entendre abans el vincle emocional que mantenen amb aquesta música. Terrassa es caracteritza per abarcar un nombre molt elevat de cultures i procedències diverses, situades als diferents barris de la ciutat. Entre aquestes, hi ha un gran nombre de persones vinculades i provinents d’Andalusia fruit dels moviments migratoris dels anys 60 i la descendència que aquesta ha deixat. En tots aquests anys, la majoria s’han anat establint a la ciutat, o pels voltants. Tot i així, l’arrelament de moltes persones amb la cultura natal és molt fort, i com a resultat d’això, hi ha un apropament d’aquesta cultura a la quotidianitat d’aquestes persones, tot i que a molts kilòmetres de distància física.
Una de les formes d’apropament més comú és, a través de la
música, que és, segurament, perquè a Andalusia la música és un element molt
important i molt protagonista en el dia a dia, Per aquest motiu, és manté tant
viva.
Amb tot això, era d’esperar, que l’emoció estigués a flor de
pell durant tot el concert. Abans de començar el president de la coordinadora d’Andalusia
de Terrassa i el regidor de cultura de Terrassa van dir unes paraules
introductòries. En el discurs del president de la coordinadora és podia percebre
aquest sentiment d’arrelament, de lligam i d’estimació cap a la seva terra de
procedència. Poc a poc s’anava incrementant l’escalfor que sortia d’entre el
públic, cansat d’esperar a l’artista. Finalment va aparèixer, juntament amb la
seva banda, amb una posada en escena molt original.
Paquillo Garía és un guitarrista de flamenco, que tant sols
té 21 anys. En aquesta jove edat, ja ha composat diversos temes, realitzat una
llarga llista d’actuacions i ha tret, fins i tot, un disc debutant en solitari:
Bohemio flamenco, amb col·laboracions
per part de Nene Maya, Joaquín el Duende, Isaac Vigueras, Marcel Ala o Thais
Hernandez.
En el concert, ens va oferir un repertori acuradament escollit per a interpretar amb la seva banda. Van intervenir a l’espectacle, Ruben Lorente (guitarra), Sergio Murillo (Percusion), Edu Palomares (bajo), Rafa Pulido “Manteka”(Cante), Laura Santos (Cante), Nene Maya (mandolina y arreglos), Estela Monroy (baile), Carlos Pardo (teclado), tots amb una trajectòria flamenca molt activa.
En el concert, ens va oferir un repertori acuradament escollit per a interpretar amb la seva banda. Van intervenir a l’espectacle, Ruben Lorente (guitarra), Sergio Murillo (Percusion), Edu Palomares (bajo), Rafa Pulido “Manteka”(Cante), Laura Santos (Cante), Nene Maya (mandolina y arreglos), Estela Monroy (baile), Carlos Pardo (teclado), tots amb una trajectòria flamenca molt activa.
L’ambient
distès del concert, sempre amb intervencions del públic acompanyant el puls de
les cançons amb les palmes, i la esperada interpretació de “entre dos aguas" de Paco de Lucía, em va prestar a
gaudir d’un aroma molt sureny, que gairebé em transportava a la càlida
Andalusia.
.png)
.png)
0 comentaris