“La musicologia ha
d’arribar a tothom, i que facis divulgació no vol dir que menystinguis la
investigació. Pots integrar-la i explicar el mateix, però d’altres formes”
Íngrid Pujol Rovira és una antiga alumna de musicologia de
l’Esmuc. Es va graduar el 2012, i paral·lelament també es va graduar en Periodisme l’any 2011. Ara
segueix la seva trajectòria al Kasal de joves de Roquetes, on combina les seves
dues professions.
Sempre
m’ha agradat conèixer coses relacionades amb la
música. Però després de passar a l’Esmuc, on vaig aprendre molt i m’ho
vaig
passar molt bé em van començar les inquietuds. Vaig acabar la carrera, i
no hi
havia sortides laborals perquè era
l’època forta de la crisi, tots estàvem pelats. Vaig trobar una feina en l'àmbit de comunicació empresarial, però no m’omplia i necessitava fer alguna cosa que
estigués
relacionada amb la música, necessitava re-formular la meva tasca. Així
que
juntament amb una amiga vam iniciar un projecte de música comunitària.
Vam ser un any llarg i intens. Ara el projecte està viu però amb menys
rendiment, i em va obrir les ganes d’entrar al món social. També vaig
participar en diversos projectes com la JAM,
les jornades de musicologia i d’altres on estaven vinculats la música i
l’àmbit social.
L’Esmuc, a més, crec que és un potenciador molt bo, en
aquest sentit, ja que integra l’aspecte social i contextual que envolta la
música. A través de les jornades musicològiques vaig adonar-me que a altres
llocs no s’estudiava la música amb aquesta perspectiva, i em sorprèn molt.
D’altra banda, sempre m’he preguntat “què és la divulgació i
que és la investigació científica?” La meva intenció amb la musicologia, i a
nivell periodístic, és intentar transmetre la investigació a un nivell més
“planer”. La musicologia ha d’arribar a tothom, i que facis divulgació no vol
dir que menystinguis la investigació, pots integrar-la i explicar el mateix
però d’altres formes. Per exemple considero que Jaume Ayats ho aconsegueix molt
bé. Té molt bones investigacions i alhora és un gran divulgador. No se li
escapen les coses, no deixa d’explicar les coses, sinó que les explica de forma
entenedora.
Quin ha sigut, o està essent, el suport de l’Esmuc en el teu posterior desenvolupament musicològic?
Quin ha sigut, o està essent, el suport de l’Esmuc en el teu posterior desenvolupament musicològic?
A nivell institucional hi ha l’Oficina del graduat, que
estableix un contacte amb els graduats de l’Esmuc, als qui s’envien ofertes
laborals o no-laborals. Però a més, vaig mantenir contacte amb
professors del Departament, els qui també han seguit enviant-me ofertes
d’entrevistes, de beques i d’altres. També suposo que va en funció del que
necessiti cadascú. Jo, personalment, i referint-me al Departament de
musicologia, m’he sentit recolzada. A diferència de part de la facultat de
periodisme. En haver-hi un nombre d’estudiants molt més elevat, no he rebut
tant de suport.
-
Quina trajectòria
segueixes ara mateix?
Des de fa un any i mig, estic portant la comunicació del Kasal de joves de Roquetes i la coordinació del seu projecte musical, ja que el casal treballa amb la
música com a eina de transformació social. Ho vaig trobar a través d’internet,
buscant feina, cosa que ara és difícil que passi.
El Kasal és un equipament públic, però els gestionen els mateixos joves de Roquetes, que és una cosa que passa molt a Nou barris. És un barri històricamentmolt reivindicatiu. Diverses vegades, els veïns han ocupat un espai, que posteriorment han reclamat a l’ajuntament. Aleshores aquests espais passen a ser “de gestió ciutadana”, que vol dir que l’equipament és de l’ajuntament però no el gestiona aquest sinó una empresa, entitat, col·lectiu.
El Kasal és un equipament públic, però els gestionen els mateixos joves de Roquetes, que és una cosa que passa molt a Nou barris. És un barri històricamentmolt reivindicatiu. Diverses vegades, els veïns han ocupat un espai, que posteriorment han reclamat a l’ajuntament. Aleshores aquests espais passen a ser “de gestió ciutadana”, que vol dir que l’equipament és de l’ajuntament però no el gestiona aquest sinó una empresa, entitat, col·lectiu.
En el cas del Kasal de joves de Roquetes, és un equipament públic, però els gestionen els mateixos joves de Roquetes a través d'una associació. Nou Barris sempre ha sigut molt reivindicatiu històricament. Des dels inicis, els veïns han reivindicat equipaments públics i fins i tot han arribat a ocupar algun espai, veien que l'Ajuntament no els feia cas. Després de lluites i reivindicacions, han aconseguit aquests espais i els mateixos veïns se n'han responsabilitzat, passant a ser de "gestió ciutadana”, que vol dir que l’equipament és de l’ajuntament però no el gestiona aquest sinó una entitat o un col·lectiu del barri, com és el cas del Kasal. Hi ha un estudi de gravació, s’hi fan concerts, tallers musicals, hi
ha bucs per assajar, etc. Ha estat un espai de trobada de molts estils i músiques
diferents, que no estan immerses dins el circuit comercial musical, i que a
nivell musicològic és realment interessant.
En quant a la meva tasca, no és purament musicològica però si que té aspectes en els que poso en pràctica els meus coneixements musicològics. Per exemple en el moment en què hem de redactar els recursos i dinàmiques musicals que fem servir amb els joves, a través de la musicologia tinc eines per plantejar-los, o en moments en què s’ha de publicar algun article relacionat amb el kasal, també me n’encarrego jo.
En quant a la meva tasca, no és purament musicològica però si que té aspectes en els que poso en pràctica els meus coneixements musicològics. Per exemple en el moment en què hem de redactar els recursos i dinàmiques musicals que fem servir amb els joves, a través de la musicologia tinc eines per plantejar-los, o en moments en què s’ha de publicar algun article relacionat amb el kasal, també me n’encarrego jo.
-
He vist
que tens un blog anomenat “Música de cafès”. Quina intenció tenies al fer-lo? Per què
aquest nom?
Allà hi ha totes les entrevistes que vaig fer per a l'Esmuc digital, la revista de l'escola, i per
d’altres revistes que vaig col·laborar. En el seu moment, quan buscava feina,
vaig pensar "anem a fer algo on tingui
tota la feina que vaig fent a nivell periodístic i que es pugui trobar
fàcilment". Com que tot era de música ja m’anava bé perquè ajuntava les
dues coses. Últimament he publicat també d’altres reportatges que he anat fent,
però sincerament ara mateix no el tinc tant actiu.
La intenció, per tant, era concentrar tot el que havia anat
fent. D’altra banda també m’ha servit com a carta de presentació, perquè les
empreses poguessin veure com treballo i com escric. Em vaig haver de barallar
molt amb el Wordpress, i ara és un
aprenentatge que ja tinc, perquè no és gens fàcil.
Vaig batejar-lo amb el nom de “Musica de cafès” perquè sempre
que he fet entrevistes, han sigut fent un cafè. D’aquesta forma aconsegueixo
crear una conversa més que una entrevista.
-
Quina
relació tens amb el teu instrument, es manté viu en la teva carrera musical?
Quan em vaig plantejar que volia fer musica, vaig començar a
fer flauta. Després, tenint clar que volia seguir estudiant música, amb la
flauta, vaig fer les proves d’accés a l’Esmuc per fer interpretació, i no vaig
entrar. Després vaig fer un viatge a Bolívia i vaig conèixer, a través d’una
escola de música d’allà, tot el mundillo
dels arxius, documentació, música de Bolívia, i aquí em va picar el cuquet de la musicologia. Podria estar
bé estudiar-ho, així que em vaig presentar a les proves. Aquesta vegada sí que vaig
entrar. En aquell moment, després de molt temps d’intensitat amb l’instrument
vaig deixar la flauta una mica de banda. Però al sortir de l’Esmuc, les coses
van canviar. Vaig començar amb un grup de música tradicional, i segueixo anant
a cantar a diversos cors. També he anat
agafant altres instruments per poder-los degustar. Ara mateix el que em ve de
gust és provar la improvisació i deixar-me anar amb la música.
-
Què et
consideres: música, musicòloga, professional de la música,...?
Sempre he pensat que en aquesta societat ens identifiquem
amb la feina que fem. I si estem aturats, a l’atur, et baixa l’autoestima en
picat. Jo, de vegades sóc dinamitzadora cultural, altres vegades professora, alumna,
membre d’un cor, cada dia som coses diferents. Actuem sota diferents rols,
depenent del moment i situació. No m’agrada identificar-me amb la feina que
faig.
-
Creus que
la teva present tasca és útil per al món de la música?
Crec que la musicologia ha aportat molt a la música. Tot i
que al segle XX va haver-hi una recessió, i encara hi ha llocs on passa. Però
personalment, crec que a través de la musicologia ajuda a entendre la música. Per exemple, a mi,
estudiar musicologia a l’Esmuc m’ha ajudat a desmitificar la música clàssica,
i ara jo puc transmetre aquest missatge als joves del Kasal de Roquetes. A mi m’ha
aportat eines per trencar tòpics al voltant de la música, i veure com ens
identifiquem amb la música.
-
Quin
futur li veus a la professió?
Crec que ens ha tocat a tots “reinventar-nos”. I estem aquí
per això. Hi ha estudis universitaris que desemboquen a professions molt
concretes. Si estudies dret, faràs d’advocat, si estudies medicina, faràs de
metge. Però en canvi, si vols ser musicòleg, no tens un camí tan clar. L’has
de redissenyar. Amb els que estudiàvem junts, per exemple, una està a la ràdio,
una altra fent de professora de música i gestionant una revista, altres que han
fet programes de música antiga molt xulos, etc. Crec que som capaces de
reinventar-nos, hi ha gent molt potent ara mateix. Des del Departament de
musicologia de l’Esmuc considero que també s’està fent molta feina d’apropar
la musicologia a tothom, i d’explicar-la, explicar que és. I això és un punt
molt important per a la musicologia del nostre voltant.
-
Algun
consell per una persona que tot just comença a endinsar-se al camí de la
musicologia?
A vegades he pensat que hagués pogut treure més suc de les
coses. Moltes vegades anem de cul perquè treballem, o estem independitzats, o
estudiem altres coses, o el que sigui, però crec que hem de treure el màxim d’allò
que ens motivi. Intentar aprofitar aquells recursos al nostre abast, i intentar
agafar experiència. Estudiar amb vivencialitat,
assistint a concerts, xerrades, a
jornades de reflexió, anant a conèixer com funciona la musicologia al món real...Quan
estudies, no només has d’anar a classe.
.png)
.png)
0 comentaris