L'espina i La filla d'Igualada en un treball de folklore i tradició oral

El llibre del literat Josep Romeu i Figueras és molt interessant degut que es proposa reconstruir la tradició catalana i el seu folklore de l'època preindustrial. "L'esperançat d'Òdena", Anoia, va ser un destacat  poeta, crític literari i investigador, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular. Es va doctorar en lletres, va ser fundador de la SCEH (Societat Catalana d'Estudis Històrics), professor d'investigació al CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) i professor a la Facultat de Lletres de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), entre moltes altres coses. Les seves publicacions es centraven en literatura, teatre, i poesia popular.

Aquest treball pretenia  donar vigència a allò tradicional i folklòric que degut a desavantatges, no tenien cabuda en la coetanietat de forma vertadera, ja que hi havia treballs de mala qualitat al voltant d'allò tradicional i poc interès en aquest tema perquè prevalgui allò efímer i fenomenològic. Josep reconstrueix a partir de tots aquests materials inconnexos, i a partir de treball de camp, l'etnologia i el folklore de la tradició preindustrial. La memòria col·lectiva, l'oralitat, i l'escriptura són els seus punts de partida. Indaga sobre els fenòmens humans, psicològics i socials del folklore i l'etnologia

Va realitzar diversos treballs de camp (tal com diu ell, campanya de treball), com el que el va permetre redactar la seva tesis doctoral al 1948. Però ens explica que la major part del material utilitzat per publicar Recerques d'etnologia i folklore el va extreure del que va fer a Olot al 1950-51. Volia només centrar-se en Olot, pel caràcter de nucli urbà, però va haver d'expandir una mica el territori degut les relacions amb altres punts que hi succeïen.

El contingut, a grans trets i resumit, consta de cinc mites populars (El drac del Coll de Canes, El drac de Vilardell, el mariner de Sta. Pau de Segúries, el Compte Arnau i la fundació del Castell de Mataplana) amb unes correlacions extretes per ell mateix en base a mites de la literatura clàssica, sobre una llegenda igualadina (el diable feiner i destructor), l'influència de la lírica gallega en la catalana (tradicional), sobre conjurs en vers, sobre proverbis, sobre el gènere pandero (gènere poètic arcaic de la zona de Lleida), sobre L'espina i La filla d'Igualada i sobre la transmissió del gènere de la nadala.

En tot aquest, es poden ubicar moltes zones geogràfiques diverses, i aprendre un munt sobre allò que avui dia encara anomenem 'tradició catalana'.