Allarga la gralla
By Unknown - de juny 14, 2014
Des de l’any 2011, gràcies a una feliç coincidència, vaig
entrar a formar part de la Colla Castellera de Mollet del Vallès.
I què te a veure això amb la música? Doncs molt, ja que
un castell no seria possible sense les seves gralleres i grallers. Quan ja començava
a saber una mica com anava cada peça del castell, vaig començar a plantejar-me
preguntes sobre les gralles, un instrument que a mi, a part de trobar-lo d’una
dificultat considerable, si es toca ben tocada em fascina.
Tenia dues preguntes inicials: quina ha sigut l’evolució
de la gralla? Com, per què, quan i quines conseqüències està tenint la separació
entre l’àmbit professional i un àmbit amateur o simplement no-professional? Així
que a base de xerrar amb gent entesa, llegint documents i entrevistant alguna
eminència dins el mon de la cultura catalana vaig poder crear una petita i breu
història sobre l’evolució de gralla a durant la segona meitat del segle XX.
Primer de tot hem de tenir en compte que la situació de
la gralla avui en dia no la podem entendre sense endinsar-nos en la seva
evolució històrica i sense conèixer la seva situació. Al voltant del 1970 a
Catalunya tocaven la gralla dins del marc casteller d’una manera pública
aproximadament unes 6 persones (molt poc s’hi ho comparem amb l’actualitat), fins que algunes persones es van interessar per aquest instrument i van portar
a terme un treball de coneixença, d’
interpretació i de construcció, en una època de recuperació de la festa que
havia quedat completament prohibida per el regim franquista. Des d’aleshores,
la gent toca la gralla de qualsevol manera, amb inxes que són de dolçaina
(instrument molt pròxim a la gralla però que prové de València i amb un
registre una mica més agut), repertori del qual el seu origen resulta incert i amb
moltes mancances d’afinació. Tota aquesta transformació i moviment crea un
esclat, el qual es comença a identificar la gralla amb la festa al carrer. De
manera progressiva aquest instrument, juntament amb el món casteller, comença a
ser un símbol de Catalunya. L’any 85 trobem milers de persones tocant i
semblava que es banalitzava tant aquest instrument que es tocava de qualsevol
manera i amb mancances d’afinació. És aquí quan la gent va començar a
identificar la gralla com un instrument que és sorollós i vulgar.
Per aquesta raó, s’inicià una recuperació o una reconstrucció històrica per millorar aquesta imatge, és a dir, recuperant la memòria dels balls de gralla antics, recuperant una manera de tocar probablement molt més acadèmica i tècnica i finalment es comença a discutir si aquest instrument pot ser motiu d’ensenyament a les escoles o conservatoris, fins que amb Jaume Ayats, en aquell moment Cap del departament de música tradicional a l’ESMUC, es decideix incorporar la gralla a l’ensenyament superior, encara que amb molt poca demanda. Aquest fet va servir de mimetisme per tot el país, ja que si la gralla està posicionada a aquest grau d’ensenyament se’l començarà a reconèixer com a instrument important i molt més difícil del que pot semblar.
A partir d’aquest moment comença una especialització molt més profunda i professional, amb un estil molt diferent a l’època antiga. Això, però, va provocar un mur, una gran separació entre les perspectives socials, interpretatives entre una colla d’amics que toquen en una festa de poble o en la col·laboració del fet casteller al costat dels especialistes que posseeixen uns recursos tècnics d’alt nivell.
Per aquesta raó, s’inicià una recuperació o una reconstrucció històrica per millorar aquesta imatge, és a dir, recuperant la memòria dels balls de gralla antics, recuperant una manera de tocar probablement molt més acadèmica i tècnica i finalment es comença a discutir si aquest instrument pot ser motiu d’ensenyament a les escoles o conservatoris, fins que amb Jaume Ayats, en aquell moment Cap del departament de música tradicional a l’ESMUC, es decideix incorporar la gralla a l’ensenyament superior, encara que amb molt poca demanda. Aquest fet va servir de mimetisme per tot el país, ja que si la gralla està posicionada a aquest grau d’ensenyament se’l començarà a reconèixer com a instrument important i molt més difícil del que pot semblar.
A partir d’aquest moment comença una especialització molt més profunda i professional, amb un estil molt diferent a l’època antiga. Això, però, va provocar un mur, una gran separació entre les perspectives socials, interpretatives entre una colla d’amics que toquen en una festa de poble o en la col·laboració del fet casteller al costat dels especialistes que posseeixen uns recursos tècnics d’alt nivell.
Laura Mutgé
.png)
.png)
0 comentaris