Provar la tenora, provar la sardana

By Unknown - de juny 02, 2014

Fa uns anys, em va començar a rondar pel cap començar a tocar algun instrument de vent, per alternar amb el meu instrument principal, el violí.

Aprofitant que sempre m’ha agradat molt el món de la música tradicional, i que al poble on visc es té força tradició de la sardana i la cobla, fa un parell d’anys vaig decidir-me, finalment, per començar a tocar la tenora.  En aquell moment no em podia imaginar tot el que comportava tocar un instrument com aquest. Al principi em va costar començar a engegar el motor, ja que l’estudi amb aquests tipus d’instruments ha de ser més constant, ja que és molt difícil aconseguir “tenir llavi” per tocar, i molt fàcil  perdre’l (amb pocs dies sense tocar, ja havia de començar de zero!). Ràpidament també vaig conèixer el fantàstic món dels problemes amb les canyes: massa dura, massa fluixa, xiula, “sona a pito”... i és que ja m’ho diu sovint el meu professor: “Ai nena, que encara no saps on t’has posat!” Llavors, però, ell es posava a tocar i el so de la tenora em deixava bocabadada.

Poc a poc m’he anat engrescant i aconseguint petites fites, una d’elles tocar amb una cobla ocasionalment. Per primera vegada, l’altre dia vaig tocar a una audició de sardanes, a les festes d’Argelaguer. A la plaça hi havia força gent ballant i, com en la majoria de vegades que he estat en una ballada de sardanes, la mitjana d’edat dels balladors rondava els cinquanta anys. És un tema que altres vegades m’ha semblat curiós. Sovint s’associa la paraula sardana amb un ball “passat de moda”, “carrincló”, antic, que només balla la gent gran o els esbarts. La qüestió és que no acabo de trobar el perquè d’aquest fet. Al meu poble, a l'estiu, cada dimecres a la nit hi ha sardanes a la plaça del poble, i està ple de gent de totes les edats! Canalla que juga, persones que passegen, d’altres que prenen la fresca o bé fan el got... gairebé tots, però, surten  a ballar en algun moment o altre. I és que, personalment, penso que molts dels adjectius negatius que s’associen a la sardana se’ls ha col·locat sense saber del tot de què es tracta. Allò típic de dir “no m’agrada”, quan encara no s’ha provat!

Roser Serrano


  • Share:

You Might Also Like

0 comentaris